A qui no li agrada gaudir del sexe d’una manera o d’una altra? Cert, algunes persones poden passar un període perllongat de temps sense mantenir relacions sexuals o sense realitzar cap mena d’activitat sexual, fins i tot tota una vida, per tant, podríem afirmar que el sexe és necessari? El que sí que podem afirmar, i amb seguretat, és que el sexe és un dels impulsos primaris que hem heretat com a éssers humans. D’altra banda, també és cert que altres persones no poden passar llargs períodes de temps sense mantenir relacions i/o realitzar pràctiques sexuals, per tant quina freqüència podríem dir que entra dins del “normalment necessari”. Mai, a tota hora, alguna vegada a la setmana, una vegada cada tants mesos?
Per tal de donar amb una resposta adequada la clau no està en la freqüència, sinó en la capacitat de controlar l’impuls sexual i l’emoció que ens genera dur a terme la conducta sexual. I és que existeix una gran diferència entre decidir gaudir d’una vida sexual plena i sentir una necessitat imperiosa per mantenir relacions i/o realitzar conductes sexuals.
Quan les conductes sexuals realitzades semblen no ser suficients per més que es practiquin o només són satisfactòries per un període de temps molt breu, és quan podem identificar l’existència de dependència o addicció. D’altra banda, és important saber diferenciar entre l’addicció al sexe i un problema d’ansietat general, ja que aquest pot confondre’s amb una addicció al fet de veure’s reflectit en una conducta compulsiva relacionada amb el sexe.
El sexe com a addicció
La hipersexualitat, també coneguda com addicció al sexe, es defineix per la falta de control d’impulsos sobre el comportament sexual acompanyat d’un malestar general i/o deteriorament de la qualitat de vida de la persona que ho pateix. Succeeix així perquè aquesta addicció no sols afecta a nivell sexual i/o sentimental, sinó que també ho fa a nivell personal, social, laboral, familiar, i d’altres àrees vitals de l’individu.
Quan existeix vulnerabilitat pels impulsos addictius es pot desenvolupar addicció al sexe de la mateixa manera que es pot donar a substàncies o a qualsevol altra conducta. En el cas de l’addicció al sexe la conducta en si mateixa no és nociva, el nociu és perdre el control cap a aquest comportament, per tant, no s’ha de renunciar a la realització de la conducta, però sí que cal aprendre a controlar-la.
L’addicció al sexe es categoritza en les addiccions sense substàncies com l’addicció al joc o a internet. Es tracta d’una conducta obsessiva necessitada d’una compulsió, la qual és incontrolable per la persona, per tant, aquesta conducta no està guiada per l’amor, la passió o el desig, sinó per una necessitat irrefrenable d’alleugir un malestar amb l’obtenció d’un plaer, en aquest cas, a través del sexe.
La hipersexualitat és una addicció que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afecta al 5% de la població mundial.
Factors predisponents de la hipersexualitat
Es poden identificar dos tipus de factors que poden predisposar a desenvolupar hipersexualitat: els biològics i els ambientals. Respecte al factor biològic, hi ha persones que presenten en la seva personalitat trets predisponents que els fan més vulnerables a patir aquesta addicció. S’han identificat trets de personalitat que solen ser presents en persones amb hipersexualitat com la recerca de sensacions i satisfacció permanent, impulsivitat, subestimació del mal, entre d’altres. A més, dins del factor biològic, existeix una hipòtesi neuroendocrina que determina que el principal neurotransmissor implicat en l’addicció al sexe és la dopamina, una substància que existeix en el nostre cervell i que està relacionada directament amb el plaer. La secreció de dopamina es dóna en situacions agradables, per això busquem realitzar aquestes conductes que ens resulten plaenteres, les quals varien entre persones, per a unes pot ser el menjar, per a unes altres el sexe, practicar esport o el consum d’algunes substàncies; tot això genera dopamina en determinades àrees del cervell i el resultat d’això és l’obtenció de plaer com recompensa a aquest determinat comportament; encara que és important tenir en compte que existeixen persones més vulnerables que unes altres a patir una addicció, ja que depèn d’un conjunt de factors entre els quals es troben els biològics, els ambientals i els personals.
En el cas dels factors ambientals, tenen una predisposició més elevada les persones que han viscut en contextos de famílies desestructurades, fracassos de parella o traumes sexuals, entre els motius més destacats. També s’ha pogut observar una relació entre la hipersexualitat i l’haver patit abusos sexuals en la infància o en l’adolescència.
D’altra banda, com a factors mantenidors ens trobem amb la solitud afectiva, el malestar emocional general o l’accés fàcil i ràpid a material pornogràfic.
Com podem esbrinar si som addictes al sexe?
Com en totes les addiccions, en la hipersexualitat solen donar-se uns patrons de conducta comuns en les persones que la sofreixen. Aquests comportaments es caracteritzen per:
– Falta d’autocontrol.
– Impulsivitat.
– Augment progressiu de la necessitat de realitzar la conducta sexual.
– Recerca de nous estímuls i sensacions.
– Aïllament social.
– Coexistència amb altres trastorns de l’estat d’ànim o d’ansietat.
– Poliadicció (la més freqüent sol ser el consum de drogues).
– Possibles abusos sexuals en la infància o l’adolescència.
Els possibles efectes que té la hipersexualitat es poden veure reflectits en diversos àmbits de la vida de la persona que la pateix, arribant a descurar el seu treball, deixant de quedar amb les seves amistats i aïllant-se socialment, desvinculant-se de la família i tenint problemes en la relació de parella, entre d’altres.
A més de veure’s afectades diverses àrees de la vida de la persona, també pot veure’s afectada la seva integritat i/o salut física, ja que existeixen riscos com el de contraure amb major probabilitat alguna malaltia o infecció de transmissió sexual, un embaràs no desitjat o, fins i tot, de sofrir algun abús sexual per part d’una altra persona. Per a evitar aquest tipus de riscos, i a vegades per altres raons com l’ansietat social, hi ha individus que opten per una opció sense contacte físic, en comptes de realitzar conductes sexuals amb altres en persona ho fan a través d’Internet, opció igualment perjudicial en el cas de l’addicció al sexe.
Com en totes les addiccions si la persona no consumeix, ja sigui una substància o no, experimentarà una sèrie de símptomes d’abstinència entre els quals es troben:
– Ansietat
– Inquietud
– Insomni
– Desig sexual desmesurat
– Irritabilitat
– Sentiment de culpa
– Estats d’ànim canviants
Com podem solucionar-ho
La hipersexualitat és un trastorn psicològic i, com a tal, té tractament orientat a millorar i aconseguir una vida saludable en totes les àrees de la persona. Donada la diversitat de personalitats, el tractament sempre ha de ser personalitzat.
• La teràpia psicològica és fonamental i les que millors resultats han obtingut en el tractament de la hipersexualitat són la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC), la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT), la teràpia de parella per a reconstruir la relació, entre d’altres.
• La parella, en el cas de tenir-la, és un suport important a l’hora de tractar l’addicció al sexe, ja que és una col·laboradora excel·lent per a què el tractament tingui èxit implicant-la en l’abordatge d’aquest.
• Quant als tractaments farmacològics, els que més eficàcia han demostrat són els combinats amb teràpies psicològiques.
No totes les persones són conscients que sofreixen una addicció al sexe i, per a poder ajudar-les iniciant un tractament psicològic, les persones que tenen al seu voltant, inclosa la parella, són de gran ajuda per a què la persona amb hipersexualitat pugui fer el primer pas cap a una millora general en tots els àmbits de la seva vida acudint a psicoteràpia. Si tens aquest problema o et sents identificat/ada amb algun aspecte relacionat en aquest article, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres per a què et puguem ajudar.
Sarah Martínez López
Psicòloga Col. N° B-03249
