Significat de Red Flags a la psicologia
Una red flag, en català “bandera vermella”, s’entén com un senyal d’alarma de que alguna cosa no ens està semblant adequada, o que sembla potencialment danyosa o problemàtica. Normalment es fa servir per fer referència a aquests comportaments dels altres que han de fer-nos estar alerta (per exemple: que sobrepassin un límit que hem posat).
No obstant, ens oblidem que nosaltres mateixos també podem dur a terme comportaments que ens fan mal (això pot ser un mal hàbit, un pensament negatiu recurrent… ho veiem més avall). També poden ser senyals que ens avisin de que alguna cosa pot estar malament en nosaltres (estar més apàtics, tenir menys energia, etc.).
En el camí de l’autoconeixement i el creixement personal, és crucial identificar i abordar les red flags o senyals d’advertència que poden indicar problemes subjacents en la nostra salut mental i emocional. A continuació, explorarem algunes de les principals red flags a considerar i com enfrontar-les de manera efectiva.
Com detectar i afrontar red flags a un mateix
1. Negació d’emocions
L’evitació emocional és l’arrel de molts dels problemes en psicologia. Alguns exemples d’això són: notar que no podem plorar, evitar situacions que ens posen nerviosos, no voler expressar el que sentim, etc.
És comú que en major o menor mesura, les persones evitem sentir aquestes emocions que ens són desagradables. Tot i així, fer-ho comporta més problemes, com pots veure en el nostre blog “per què tenim emocions?“. Per poder superar aquesta por a la pròpia emoció, no en queda d’altra que permetre’ns sentir i expressar les nostres emocions. La música pot ser un bon vehicle per canalitzar-les, de la mateixa manera que parlar-les amb algú de confiança pot alleujar-les molt. Si passes pena de ser jutjat/da, també pots escriure sobre això, o buscar ajuda amb un professional de la psicologia general sanitària.
2. Aïllament social
Socialitzar és un acte inherent en l’ésser humà. Quan ens aïllem pot ser per diverses raons: per vergonya, per tristesa, per ansietat social… entre d’altres. No es tracta de socialitzar més o menys, sinó de no sentir-nos sols. Per a això, cadascú necessitarà una dosi social diferent. Per afrontar aquesta dificultat, pots començar per socialitzar de la forma en què et sigui més fàcil: per xat, amb la família… També pots apuntar-te a alguna activitat que et vingui de gust, i conèixer així gent afí als teus gustos i ampliar el teu cercle.
3. Autoexigència excessiva
Establir estàndards poc realistes per a un mateix només genera estrès i frustració constant. Això sol detectar-se mitjançant verbalitzacions autocrítiques i mitjançant la rigidesa en l’avaluació d’ un mateix. Per a això, caldrà aprendre a establir metes assolibles i a celebrar els teus assoliments, per petits que siguin. Pots començar per intentar detectar aquestes frases que et dius, i canviar-les per altres de més compassives. També pots intentar fer un llistat dels teus assoliments al llarg del dia, incloent petites coses, com haver arribat a temps a la feina, o com haver fet aquesta tasca de la casa que sempre posposes.
4. Comparació contínua
Comparar-se amb els altres és una cosa que va en augment de cada dia, i que ocasiona, manté o agreuja problemes d’autoestima. Un dels factors que més ha empès aquesta tendència són les xarxes socials. Aquesta comparació es dona en qüestions d’imatge i aspecte físic, però també en qüestions d’èxit, econòmiques i d’activitats de lleure. L’acte de comparar-se entra dins de la normalitat si no és molt freqüent i si ens ajuda a millorar i a inspirar-nos en persones que ens agraden. No obstant això, si notes com ho fas sovint o si t’ocasiona malestar o enveja, limita el temps que passes en xarxes socials i enfoca’t en el teu propi progrés. Recorda que cada persona té el seu propi camí i ritme.
5. Falta d’autocura
Podríem distingir dos nivells. El primer tindria a veure amb descuidar hàbits saludables com l’alimentació, l’exercici i el son. El segon seria deixar d’accedir a aquestes activitats que em resulten agradables, com passejar, practicar algun esport, veure’t amb altres persones, passar temps amb la família, etc. Tant les unes com les altres repercuteixen moltíssim en la nostra qualitat de vida, i si presentem dificultats en alguna ens trobem pitjor. Hi poden haver diverses raons perquè es descuidin tant unes com altres, però un factor que sol dificultar-les totes és la falta de temps i l’estrès. Si veiem que hem deixat de fer-les o que tenim dificultats a mantenir-les, ens hem de parar i analitzar què ens ho està impedint. Potser haurem de reconsiderar les nostres prioritats i com economitzem el temps.
6. Sensació d’estrès contínua
Per desgràcia, la societat actual té molt normalitzat l’estrès en el seu dia a dia. És normal i desitjable mantenir cert nivell d’activació que ens permeti seguir els quefers diaris. Tanmateix, és fàcil que entre la feina i la vida personal, les responsabilitats i les tasques ens sobrepassin i tinguem la sensació d’anar corrent a tot arreu. Els nivells de cortisol elevats durant llargs períodes de temps poden tenir conseqüències en el nostre estat d’ànim: estem més alerta i irascibles, mentalment esgotats, ens costa parar atenció, etc.
De vegades, podem arribar a no saber controlar aquest estrès, per la qual cosa pot fregar un límit patològic i passar a ser considerat ansietat. En aquests casos, la millor opció és demanar ajuda psicològica per aprendre a gestionar-la. No obstant això, gestionar-la també passarà per analitzar quin és l’origen contextual d’aquesta ansietat. Moltes vegades, l’estrès i l’ansietat poden ser l’última red flag que ens mana el cos per fer-nos adonar d’això que ens fa mal (per exemple: no saber posar límits, aguantar en una relació que no ens satisfà, tenir una feina que no ens omple, etc.).
Reconèixer aquestes red flags és el primer pas per trencar patrons negatius i començar a enfortir el teu amor propi. A través de la reflexió i l’acció, pots aprendre a establir límits, expressar les teves necessitats i promoure canvis pel teu benestar. Recorda que el benestar emocional és un viatge continu, i cada pas que dones cap al reconeixement i la superació d’aquests senyals és un pas cap a una vida més equilibrada i satisfactòria.
Guillem Nicolau Coll
Psicòleg General Sanitari
Nºcol.: B-02773
