Què és la piràmide de Maslow?
El psicòleg Abraham Maslow va desenvolupar una teoria (també coneguda com la teoria de les necessitats humanes) sobre el benestar humà basada en una jerarquia que classifica les necessitats humanes segons la seva “rellevància” o la seva funció, situant les necessitats fisiològiques (relacionades amb la supervivència) a la base i les necessitats “d’autorealització” (que implica aspectes més creatius i intel·lectuals) a la cúspide.
Maslow afirmava que la satisfacció de les necessitats bàsiques de supervivència és un requisit previ per abordar les necessitats més elevades. A mesura que s’ascendeix a la jerarquia, ens enfrontem a reptes majors per satisfer aquestes necessitats a causa d’obstacles intra o interpersonals i ambientals que poden generar frustració i altres tipus d’emocions.
Les necessitats superiors adquireixen una naturalesa cada vegada més psicològica i a llarg termini, en comparació amb les necessitats inferiors, que estan únicament centrades en la supervivència i, per tant, són més fisiològiques i de curt termini.
En què consisteix?
Consta de cinc esglaons, que van sent més complicats d’assolir:
- Les necessitats fisiològiques engloben els requisits biològics essencials per a la supervivència humana, com la respiració, l’alimentació, la ingesta de líquids, la vestimenta… La supervivència física constitueix la nostra necessitat més fonamental, i aquesta es converteix en el conductor principal del nostre comportament. Un cop aconseguim satisfer aquest nivell, emergeix la motivació cap al següent, i així successivament. Des de la perspectiva de Maslow, aquestes necessitats ostenten la màxima importància, ja que considerava que totes les altres necessitats passen a un segon pla fins que es s’aconsegueix la seva satisfacció. Per exemple, qui pensa a anar a un museu quan porta 2 dies sense menjar?.
- Necessitats de seguretat: Les persones anhelen experimentar ordre, sensació de certesa i de control a les seves vides. Aquestes necessitats poden ser satisfetes a través d’estructures com la família i la societat, que inclouen institucions com la policia, escoles, empreses i serveis d’atenció mèdica. Això abasta aspectes com la seguretat emocional, l’estabilitat econòmica (com l’ocupació i l’assistència social), el manteniment de l’ordre i la llei, l’absència de pors, l’estabilitat social, etc.
Un cop ateses les necessitats fisiològiques i de seguretat, emergeix el tercer nivell de les necessitats humanes, que és social, i comporta la recerca de connexions i pertinença.
- Necessitats d’amor i pertinença: Aquestes necessitats es centren en la necessitat emocional humana d’establir relacions interpersonals, buscar afiliació, connexió i pertinença a un grup. Alguns exemples d’aquestes necessitats serien l’amistat, la intimitat, la confiança, l’acceptació, l’expressió i recepció d’afecte, l’amor… Aquesta necessitat és especialment intensa durant la infància i pot fins i tot sobreposar-se a la necessitat de seguretat. És a aquest nivell on es relaciona amb conceptes com “l’aferrament”, i que poden determinar radicalment com vivim les nostres relacions com a adults.
En el següent nivell, sorgeixen unes necessitats també socials, però relacionades amb l’autoconcepte.
- Les necessitats d’estima inclouen components com l’autoestima, l’autorealització i el respecte (tant propi com d’altres persones). Maslow va dividir aquestes necessitats en dues categories: (i) l’estima per un mateix, que abasta aspectes com la dignitat, l’assoliment i la independència, i (ii) el desig de reputació o respecte per part dels altres, com l’estatus i el prestigi. La recerca d’estima reflecteix l’anhel humà comú de ser acceptat i valorat pels altres. Les persones sovint s’involucren en professions o aficions amb l’objectiu d’obtenir reconeixement, proporcionant així un sentit de contribució a la societat, o de valor. Un baix nivell d’autoestima o un complex d’inferioritat poden sorgir com a conseqüència de desequilibris en aquest nivell de la jerarquia. Maslow va assenyalar que la necessitat de respecte o reputació és particularment crucial per a nens i adolescents, precedint la veritable autoestima o dignitat.
D’altra banda, aquest nivell també es pot desequilibrar i originar certes conductes narcisistes i obsessives amb el poder.
- Finalment, les necessitats d’autorealització són el nivell més alt de la jerarquia de Maslow, i es refereixen a la realització del potencial d’una persona, l’autorealització, la recerca del creixement personal i les “experiències cim”, com les va definir el mateix Maslow.
Aquest nivell de necessitat es relaciona amb el ple potencial d’una persona i l’assoliment d’aquest potencial. Maslow descriu aquest nivell com l’anhel d’aconseguir tot el que un pot i “convertir-se en tot el que un és capaç de ser”. La interpretació d’aquesta necessitat pot variar considerablement entre individus. Per exemple, per a alguns, pot manifestar-se com el fort desig de ser un pare ideal; per a altres, pot expressar-se en l’àmbit atlètic o artístic, arribar a ser un gran metge, etc.
Tot i que Maslow no creia que la veritable autorealització estigués a l’abast de molts de nosaltres, sí que sostenia que tots experimentem moments transitoris, coneguts com a “experiències cim”, d’autorealització. Aquests moments, vinculats a esdeveniments personalment significatius com el naixement d’un fill o un assoliment professional, són difícils d’assolir i mantenir de manera constant.
Per a què serveix la piràmide motivacional de Maslow?
La piràmide de Maslow ens pot servir per analitzar diferents aspectes de la nostra vida i planificar què podem millorar. Un bon exercici és pensar en els moments en què hem sentit aquestes “experiències cim”, per intentar aconseguir-les amb més freqüència.
També es pot aplicar a l’àmbit laboral, explorant en quin punt es troben els treballadors i treballant amb ells què necessitarien per escalar a un nivell superior.
Un exemple concret podria ser el següent:
- Satisfacció de necessitats bàsiques (esglaó 1 i 2): Proporcionar salaris justos i beneficis bàsics com assegurança de salut i seguretat laboral ajuda a satisfer les necessitats fisiològiques i de seguretat.
- Reconeixement i pertinença (esglaó 3 i 4): L’existència d’una cultura organitzacional positiva fomenta un ambient de treball col·laboratiu i amigable que pot ajudar a satisfer les necessitats socials i de pertinença, sentint-se un valorat. Aquest fet augmenta la motivació i rendiment i alhora disminueix les probabilitats que es deixi el treball. Per exemple: dinàmiques grupals de “team-building”, que els/les caps reconeguin de forma propera la feina realitzada donant l’enhorabona o amb incentius, entre d’altres.
- Autorealització (esglaó 5): En la mesura del possible, donar oportunitats de desenvolupament i creixement professional. Exemples podrien ser la participació en projectes desafiants, l’ascendir a la jerarquia de l’empresa, permetre que els empleats prenguin decisions i tinguin un cert grau d’autonomia en els seus rols fomentant la motivació intrínseca, entre d’altres.
La comprensió de la piràmide de Maslow en l’àmbit empresarial ajuda als líders i directius a dissenyar estratègies que abordin les diverses necessitats dels empleats, creant així un entorn de treball més motivador i satisfactori. No obstant això, és important tenir en compte que la motivació dels individus pot variar, i no tots els empleats seguiran la mateixa jerarquia de necessitats de manera lineal.
Per últim, t’animem a posar-te en contacte amb nosaltres per explorar i comprendre millor els aspectes relacionats amb les diferents necessitats esmentades anteriorment. El fet de comprendre-les pot ser beneficiós per millorar la satisfacció i motivació en el teu entorn laboral, però també per altres aspectes de la teva vida.
Referències
Maslow, A. H. (1991). Motivación y personalidad. Ediciones Díaz de Santos.
Maslow, A. H. (2013). Toward a psychology of being. Simon and Schuster.
Xavi Ponseti
Col. Nº B-03138
