Sembla que, en els últims anys, les emocions han pres molt de protagonisme en el boca a boca de la gent, de la mateixa manera que ho han fet conceptes com la salut mental i la gestió emocional. Aquest fet no és arbitrari, ja que són concepte que van indiscutiblement de la mà. De fet, pot dir-se que tenir salut mental és sinònim d’una bona gestió emocional. El que passa amb l’ús popular d’aquests termes és que moltes vegades es queda en això, però no aprofundim en el seu significat.
Si considerem que és necessari aprendre a gestionar les emocions per a tenir una bona salut mental, serà necessari comprendre què són les emocions. No podem gestionar una cosa que no coneixem. També necessitarem tenir clar què significa gestionar alguna cosa, i més concretament gestionar les emocions.
A la nostra web ja parlem del tema en una de les nostres entrades de blog: les emocions i com gestionar-les. En ella s’expliquen diferents estratègies per a gestionar-les, pel que ara només fem notar una cosa molt senzilla: “gestionar” no ha de confondre’s amb “eliminar”. És a dir, gestionar les emocions no pot confondre’s amb eliminar-les, que és el que molta gent pensa. Òbviament a tots ens agradaria no tenir emocions desagradables (com l’ansietat, la por o la culpa), però mentre volem eliminar-les només aconseguim que augmentin, pel que val més la pena gestionar-les. Gestionar significa observar-les, veure què ens volen dir i intentar fer alguna cosa per a influir en la seva intensitat, la seva duració i la seva qualitat, però mai eliminar-les. Fes una ullada a l’entrada esmentada per saber-ne més.
Què són i per què tenim emocions?
Si comprenem la resposta a aquestes dues preguntes, segurament ens serà més fàcil comprendre per què hem de gestionar-les envers d’eliminar-les.
Les emocions són experiències sensitives que es desperten en nosaltres de manera instintiva, sense poder evitar-les, normalment com a resposta a esdeveniments que succeeixen al nostre voltant. Aquestes experiències es componen de sensacions físiques, pensaments i conductes. Per exemple, la tristesa pot manifestar-se en forma de pesadesa física i plor, pensaments d’enyorança i ganes de retirar-se a estar sol. La por pot aparèixer en forma de tensió muscular, pensaments de perill i fer-nos fugir.
Per molt instintives que siguin, si evolutivament no han desaparegut segurament sigui perquè tenen una funció, una funció que segueix sent necessària a dia d’avui. Quina funció és aquesta? La funció d’informar-nos sobre la nostra situació i de motivar-nos a actuar. Cada emoció ens “informarà de” i ens “motivarà a” coses diferents. Anem a veure les funcions de les emocions bàsiques.
- Por: La por és un sistema natural d’alarma. Ens adverteix de que hi ha un perill i ens avisa de què hem de prendre mesures de protecció. Per exemple, si no aparegués la por quan estiguéssim enmig d’una carretera i veiéssim un camió aproximant-se, possiblement no ens veuríem empesos a córrer cap a l’era. Per tant, l’emoció de la por compleix la funció de posar-nos a resguard.
- Tristesa: la tristesa pot aparèixer en tres ocasions: quan afrontem una pèrdua d’algú important (per mort, ruptura, un malentès…), quan fracassem en alguna cosa (una feina, un projecte…) o quan el mode en que és la nostra vida s’allunya de com desitgem que sigui. La tristesa té dues funcions: una funció social, amb la que dona a entendre a la resta que necessitem suport, i una funció informativa i reflexiva. Ens informa de com d’important és la pèrdua i ens impulsa a retirar-nos per a processar el dol o per a reflexionar sobre com volem plantejar-nos la vida.
- Ansietat: la ansietat, com la por, ens alerta de perills, però en aquest cas, dels potencials. És a dir, ens alerta per anticipat d’aquells possibles perills que encara no han ocorregut. Compleix la funció de preparar-nos pels problemes futurs. Per exemple, estar nerviós per una presentació de classe o de la feina ens impulsa a preparar-nos-la amb esment.
- Ràbia: la ràbia apareix en dos tipus d’ocasions: quan percebem una injustícia, bé cap a nosaltres o bé cap a d’altres persones, i quan ens trobem amb obstacles al nostre camí. Per exemple, descobrir que has comprat un producte defectuós i que es rompi el cotxe a meitat del viatge, segurament ens enfadi a la gran majoria de persones. En el primer cas, la ràbia ens impulsarà a reclamar una devolució del producte, i en el segon, ens impulsarà a trobar una solució ràpida. És a dir, la ràbia compleix la funció d’informar-nos si han traspassat els nostres límits, si s’ha comès una injustícia o si hem sortit perjudicats d’alguna manera. Després, ens impulsa a mostrar fermesa, fer justícia i cercar solucions.
- Culpa/vergonya: la culpa i la vergonya apareixen quan no complim amb el que s’espera. La culpa sol donar-se quan anem en direcció contrària de les normes socials, i la vergonya quan no aconseguim els nostres objectius i ens desvaloritzem per això. La culpa ens durà a rectificar l’error, i la vergonya ens fa retirar-nos per a reflexionar sobre com volem fer les coses en futur, per no sentir-nos malament amb nosaltres mateixos. Per exemple, si se m’oblida tornar els diners a un amic, la culpa em farà demanar perdó i tornar-los. Si envers d’això, el que passa és que no puc tornar-los, pensaré en la forma de tornar-los més endavant i en com puc evitar que torni a passar.
- Alegria o emocions agradables: les emocions agradables ens fan adonar-nos de què és allò que valorem a la nostra vida: allò amb el que gaudim i ens sentim a gust. Per això, ens fa invertir més esforços en perseguir i mantenir aquestes coses. Per exemple, si t’agrada i et cau bé fer esport, probablement ho mantindràs. Si no sentíssim alegria davant algunes situacions, segurament no sabríem cap a on dirigir els esforços en la nostra vida. Aquestes emocions també compleixen una funció social. Són emocions que informen ràpidament als altres de la nostra bona predisposició i ens impulsen a compartir moments agradables amb la gent.
Com veus, les emocions pareixen ser bastant necessàries. No obstant, és possible que pensis que algunes d’elles són molt desagradables. I és cert, però has de saber que seran més intenses i freqüents (és a dir, més desagradables) com més intentis desfer-te d’elles. Per això és tan important entendre que no podem evitar la seva aparició, del mateix mode que hem d’escoltar-les per a saber què ens diuen i què ens impulsen a fer.
No escoltar a les nostres emocions és el principi d’una mala gestió emocional, portant això conseqüències de diferents tipus.
Per exemple, la persona que quan alguna cosa li molesta no posa límits, pot acabar acumulant ràbia, fent que estigui més irritable i a la defensiva en situacions neutres. O si la persona que està nerviosa per una presentació decideix no preparar-se-la perquè es veu incapaç, probablement fracassi, s’acabi sentit més incapaç i es posi més nerviosa el pròxim cop.
Pot semblar molt lògic i fàcil, però escoltar les nostres emocions pot ser difícil quan les vivim de forma molt aclaparadora, o quan venim gestionant-les malament durant molt de temps. En aquests casos, l’ajuda d’una psicòloga o un psicòleg general sanitari pot ajudar-nos a analitzar-les i a fer que poc a poc ens exposem a elles sense evitar-les.
Si t’interessa el tema i vols més material, pots seguir amb la pel·lícula infantil “Del revés” (Inside Out; Docter y Del Carmen, 2015). En ella, es mostren les emocions representades tant interiorment com exterior en cada personatge. Tant a nins com a adults, pot ajudar-nos a entendre millor el paper de les emocions i servir de suport a aquest article.
Guillem Nicolau Coll
Psicòleg General Sanitari
Núm. Col.: B-02773
Referències:
Docter, P., & Del Carmen, R. (2015). Inside Out. Walt Disney Studios Motion Pictures. Copy citation. Chicago style citation.
