En poques setmanes
es complirà un any des que la vida ens va canviar. A tots i a totes. Ha estat
igual l’edat que tinguéssim, on visquéssim o quines fossin les nostres
circumstàncies, perquè la pandèmia Covid-19 no sols va arribar per a quedar-se
sinó que ens ha obligat a viure una vida diferent alterant els nostres costums,
les nostres llibertats, el contacte físic, la relació amb els altres… i un
llarg etcètera. A temporades hem viscut baix restriccions més severes imposades
per les autoritats i en altres moments d’aquest any baix major permissivitat,
però al final condicionats per la pandèmia i les seves conseqüències tot el
temps.
Sent així, per què ara (just ara) estem
començant a notar més el pes d’aquesta situació? Cada vegada en major mesura
estem detectant a consulta que la Covid-19 “pesa” una miqueta més cada dia,
fins i tot en les últimes setmanes un nombre pronunciat de persones ens ha
relatat per primera vegada que “ara començo a portar pitjor tot això”, “m’està
començant a afectar” i algunes expressions similars.
Òbviament, cal que dir que no és una cosa
generalitzable a totes les persones; hi ha qui sent que s’està adaptant bé a
aquesta “situació Covid” o qui, sentint-se millor o pitjor, no han notat
un empitjorament del seu estat. No obstant això, cada vegada amb més assiduïtat
ens trobem amb persones que ens relaten les sensacions descrites. Per què ara?
La
diferència entre 2020 i 2021: de l’estrès agut a l’estrès crònic
Sense estar-nos referint a cap trastorn
mental, podríem definir la resposta
d’estrès agut com la reacció intensa experimentada per una persona davant
la detecció d’una amenaça a la qual no percep poder fer front. En major o menor
mesura, aquesta va ser la reacció a l’inici de la pandèmia i davant les
primeres restriccions. En la majoria dels casos va ser una amenaça percebuda com
a progressiva i no abrupta, es van posar en marxa mesures en tots noltros per a
gestionar emocionalment la situació i les novetats (teletreball, ERTOs, fills
sense col·legi…) s’obrien pas ocupant la nostra ment en altres assumptes que
atendre, a més de la pròpia por per la salut. I, de manera transversal, vàrem
iniciar això de viure amb l’Espasa de Dàmocles constantment posada sobre noltros
mateixos i sobre els nostres ésers estimats, especialment els de major edat. En
el passar de les primeres setmanes i
mesos, aquest estrès va anar cronificant-se i va culminar en un estiu
que, en molts casos, va alleugerir un poc la càrrega percebuda encara que, per
descomptat, no va desaparèixer ja que tant l’amenaça com les seves
conseqüències (socials, laborals…) seguien allà.
Actualment, després d’una tardor i un inici
d’hivern amb restriccions més severes progressivament, amb notícies diàries
negatives, vacunes que no arribaven, vacunes que després van arribar però
resulten insuficients… ens trobem davant d’ una acumulació d’estrès. L’estrès
crònic es caracteritza per una situació d’estrès continuada en un temps perllongat
i s’agreuja davant la incertesa sobre quant temps durarà, com és el cas. I el
més important: és molt més nociu que l’estrès agut, ja que pot generar multitud
de trastorns mentals així com malalties mèdiques cardíaques, musculars,
infeccioses, etc.
Com
fem front a aquest estrès crònic?
Segons l’OMS, «la salut és un estat de
complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o
malalties». Amb aquesta definició com a referència, és important ser conscients
de la importància en la prevenció de la Covid-19, encara que també en la promoció
de la salut mental.
Les mesures recomanades per a afrontar
l’estrès crònic actual podrien ser:
– Donar-nos
permís per a estar tristos, nerviosos, frustrats o qualsevol altra emoció
desagradable, ja que és normal en les circumstàncies que vivim, encara que hem
d’intentar afrontar-les i gestionar-les.
– Relacionat amb el punt anterior, ventilar les emocions: algunes opcions
poden ser pintar el que sentim, escriure poesia o un diari, parlar amb alguna
persona de confiança…
– Cercar
calor humana, sigui verbalment o agafant la mà d’algú estimat durant una
estona (simplement cal rentar-les després per a no assumir riscos
innecessaris).
– Centrar-nos,
de l’actual situació, en el que sí que podem controlar. El major aliment de
l’estrès és la percepció de falta de control. Demanem-nos, què puc controlar de
la meva vida actual? Què podria millorar, per petit que sigui?
– Realitzar activitats d’oci que ens facin bé i estiguin permeses (destaquem
les que tinguin a veure amb exercici físic, encara que simplement sigui fer un
passeig).
– Prendre
el sol i/o estar en contacte amb la natura sempre que es tingui
l’oportunitat.
– Realitzar exercicis de Mindfulness, respiracions o algun
exercici de relaxació regularment, no només quan ens sentim malament. Recordem
que si sofrim estrès crònic, ens sentim malament de manera constant encara que
pugui ser poc intensament.
– Evitar
estimulants com la cafeïna.
– Regular
la informació que rebem: mirar o llegir notícies sobre el tema de forma
dosada.
La
nostra recomanació a manera de resum:
Cuidar-vos i seguiu tantes pautes de les citades com vos sigui possible de forma
que, quan aquesta situació acabi, ens trobi amb el major benestar físic i
psicològic possible, i fins i tot havent crescut a nivell personal.
Paola Obrador
Psicòloga Col. B-1815
