Una de les decisions més complexes a les quals ens podem enfrontar al llarg de la vida és la de posar fi a una relació de parella. Aquesta decisió es complica encara més quan hi ha fills involucrats, ja que moltes persones temen que el divorci o la separació pugui causar als infants un mal irreparable. No obstant això, és fonamental entendre quines poden ser les conseqüències, tant per a nosaltres com per als nostres fills, de continuar amb una relació de parella en la qual no som feliços.
Conseqüències emocionals per als fills
La idea de que mantenir una relació que no funciona és la millor manera de protegir els fills és un mite que ha perdurat durant molt de temps. És normal que això sigui així, ja que mirant enrere, no fa tant de temps que està permès que les parelles casades puguin separar-se o divorciar-se. Anteriorment prevalia la unitat familiar per sobre del benestar emocional dels membres de la família. Per sort, les coses ja no són així i ara tenim la possibilitat de separar-nos en el moment que vulguem. Així i tot, aquests mites sobre que la parella ha d’estar unida perquè els fills no sofreixin, continua imperant en la nostra societat molt més del que pensem.
Realment és millor per a ells mantenir-se junts malgrat tot? Quan els pares decideixen no separar-se pels seus fills, sovint estan tractant de protegir-los de les implicacions negatives que poden acompanyar a un divorci. Però la veritat és que els nens són molt sensibles al que ocorre a casa i amb més freqüència de la que pensem senten la tensió i la infelicitat entre els seus pares. Això pot ocasionar que se sentin confosos, ansiosos o culpables, pensant que són la causa del que està ocorrent.
Un altre aspecte important a tenir en compte és l’impacte que la relació disfuncional de parella pot tenir en la percepció dels nens sobre l’amor i les relacions en el futur. Quan els pares segueixen junts només pel bé dels fills, els nens poden créixer pensant que és normal estar en una relació infeliç. Això pot influir-los en les seves eleccions de parella en el futur i portar-los a repetir patrons de relacions poc saludables. Al final, aprenem del que veiem a casa i si no hem tingut un model de relació saludable, difícilment sabrem com hauria de ser. Això pot generar que aprenguin que la vida és un conflicte constant, que els problemes no es resolen, sinó que es mira cap a un altre costat. Que cridar, retreure o menysprear són formes vàlides de tractar amb els altres quan sorgeix un problema, que en les relacions de parella no s’expressa afecte (perquè els meus pares no ho fan) o que encara que no siguis feliç amb algú, separar-te no és una opció, que cal aguantar, perquè les relacions són així.
La separació amb fills involucrats té un impacte emocional per a tots, és cert. No podem evitar que els fills sentin dolor, frustració o incertesa davant una notícia que implica un canvi tan gran en la seva vida. No obstant això, viure en un entorn ple de conflicte i hostilitat entre els seus pares, o en el qual hi ha una absoluta falta d’afecte i amor, pot ser molt més perjudicial per al seu desenvolupament emocional i psicològic que la separació. A més, hi ha nens que poden sentir cert alleujament quan se’ls hi comunica una notícia així, especialment aquells que han viscut durant un temps en un entorn hostil.
Com separar-se per a què no afecti negativament els fills?
Quan els pares prenen la decisió de separar-se de manera conscient i respectuosa, poden proporcionar un ambient més estable i saludable per als seus fills. Els nens necessiten sentir-se estimats, segurs i cuidats, i una llar en la qual els pares es respectin mútuament, encara que visquin per separat, pot oferir-los exactament això.
A més, separant-nos de manera amigable i cooperativa estem ensenyant un model de comportament madur i responsable en la resolució de conflictes. Els nens poden aprendre que és acceptable acabar una relació que ja no funciona i que és possible mantenir una relació respectuosa amb un ex i que el seu amor per ells continuï sent indestructible. Aprendran que, encara que faci mal, a vegades cal prendre decisions difícils per a prioritzar el seu benestar.
Si has arribat a la conclusió de que separar-te és el millor per a tu i els teus fills, és fonamental prioritzar la comunicació i el suport emocional. És important que els nens sàpiguen què està passant i què serà d’ells a partir d’ara. Hi ha pares que opten per no parlar molt amb els seus fills sobre el tema perquè és delicat i creuen que això els farà sentir pitjor. Res més allunyat de la realitat: parlar amb els teus fills sobre la situació de manera honesta i comprensiva pot ajudar-los a processar els seus sentiments i preocupacions i a resoldre dubtes. Molts nens poden pensar que tot això està passant per culpa seva, perquè no s’han portat bé, que pot ser que els seus pares es reconciliïn i tornin a estar junts… És essencial que sapiguem com estan interpretant la situació per a poder desmuntar les falses creences que puguin tenir sobre aquest tema.
Després de la separació és important intentar mantenir les rutines dels fills sempre que sigui possible i que la comunicació entre els pares sigui prou fluïda per a què els petits no es vegin afectats ni es trobin enmig del conflicte i hagin de fer d’intermediaris.
A quina edat dels fills és millor separar-se?
Aquesta és una pregunta bastant repetida entre les persones que es troben davant aquest dilema. Així i tot, no hi ha una edat dels fills que sigui millor per a separar-se. Si bé és cert que és un canvi vital important i que segons l’edat en la qual es trobi pot afectar-li d’una forma o una altra, decidir aguantar fins que compleixin una certa edat és el mateix que continuar junts per a prioritzar el seu benestar, encara que això generi infelicitat. La decisió ha de basar-se en la situació individual de la família i en el que millor promogui el benestar dels nens i de vosaltres mateixos.
A mode de conclusió, el “no em separo pels meus fills” pot ser una declaració carregada de bones intencions, però és important recordar que la qualitat de la relació entre els pares té un impacte significatiu en el benestar dels fills. Prioritzar un ambient familiar estable, amorós i saludable, ja sigui junts o per separat, és la millor mostra d’amor i responsabilitat i el millor aprenentatge que podem ensenyar als més petits de la família.
Si et trobes en aquesta situació i no saps com gestionar-la, nosaltres podem ajudar-te a donar-te les eines necessàries per a què vosaltres i els vostres fills pugueu afrontar una etapa tan difícil com aquesta. Recorda que no estàs sòl/a en això i que estàs lluitant per donar-li als teus fills/es i a tu mateix/a, el millor per a tots.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Nº B-02615
