Què és fer “Llum de Gas”?
El “gaslighting”, conegut a Espanya com l’acte de fer llum de gas, es descriu com un tipus de violència psicològica. Consisteix a fer creure a l’altra persona que està perdent el seny i fer-la dubtar del seu judici, percepció o memòria.
El terme sorgeix d’una obra de teatre, posteriorment adaptada al cinema, en la qual el protagonista intenta tornar boja a la seva dona amb una llum de gas per a robar la seva fortuna.
Fer “Llum de gas” consisteix a manipular a la persona per a fer-la pensar que el que ocorre és part de la seva imaginació, controlant així la seva percepció i creant una posició d’autoritat i de control. Per tant, la víctima no és conscient que està sent manipulada.
Les persones que fan “Llum de gas” pretenen tenir poder sobre la persona o persones a qui sotmeten a aquesta pràctica, creant relacions de codependència. Aquesta situació no permet que la víctima reconegui que es tracta d’un comportament perillós i abusiu.
En els inicis de l’ús del terme, aquest només es recollia en el context de parella, és per això que des de la teràpia de parella es treballa des de fa anys. No obstant això, en els últims anys s’ha comprovat que es dóna en diversos contextos: culturals, racials, laborals, familiars, etc.
Com identificar-ho?
L’ús de la negació, la mentida, els atacs a la salut mental, la desqualificació de sentiments i/o percepcions i la manipulació de sentiments són algunes de les pautes més emprades. La persona agressora fa ús d’una comunicació confusa amb la finalitat de maquillar la seva hostilitat. Les queixes, les bromes, els silencis hostils o les frases incompletes són freqüents i tenen com a objectiu desestabilitzar a la víctima i crear un sentiment de culpa en ella.
Algunes de les tècniques més emprades per a fer “Llum de gas” són:
- Rebatre: Qüestionar la memòria d’algú, encara que recordi els esdeveniments correctament. “Això no va ser així”.
- Oblit: La persona pretén haver oblidat alguna cosa o nega que ocorregués. “No sé de què em parles”.
- Bloqueig o desviament: La persona posa fi a les preocupacions de la víctima o bé les redirigeix, canviant de tema. “T’ho estàs inventant”, “Crec que veus massa pel·lícules”.
- Trivialitzar: Llevar importància als sentiments o preocupacions d’una altra persona o fer que aquests semblin irracionals. “No és per a tant”
- Retenir: Fingir no entendre alguna cosa o negar-se a escoltar. “Que sí, que sí, el que tu diguis”
Exemples de “Llum de gas”
Fer “Llum de gas” és una forma de manipulació mental en el qual es realitza un enverinament psicològic de la víctima. La persona agressora explota a la seva víctima i nega el mal que realitza, arribant a acusar-la d’imaginar-s’ho.
“Jo no he dit això, t’ho estàs imaginant”
“Ets un/a exagerat/a”
“Això no ha passat”
“Estàs boig/a”
“Ets massa sensible”
“T’ho estàs inventant”
“Saps que jo mai et faria mal intencionalment…Jo t’estim”
“Creus que m’ho inventaria?”
Aquest tipus d’expressions s’usen per a negar, minimitzar o eliminar el discurs de la víctima, fent-la dubtar del seu judici.
Quins efectes psicològics produeix?
Els primers efectes poden ser difícils de detectar. Poden incloure:
- Frustració per discutir constantment
- Rebuig a l’entorn que mostra preocupació
- Irritabilitat
- Sensació de tensió
- Pèrdua d’atenció i concentració
Tot això pot tenir un impacte a llarg termini en la salut mental i l’autoestima d’una persona. També poden dificultar que la persona abandoni una situació de maltractament.
Fer “Llum de gas” afecta directament a l’autoestima de qui la rep, creant dependència cap a la persona agressora i atacant a la seva salut mental.
L’efecte principal és el d’inseguretat. La víctima acaba creient al seu agressor i com a resultat dubta de tot allò que sent o percep.
S’és vulnerable a desenvolupar ansietat, depressió i altres trastorns mentals que poden suposar greus riscos per a la salut. Fer “Llum de gas” no és només un símptoma d’una relació tòxica, sinó que podria formar part d’un patró més ampli de control.
Alguns dels problemes a llarg termini més comuns són:
- Ansietat
- Depressió
- Trauma
- Estrès posttraumàtic
- Baixa autoestima
- Inseguretat
- Falta de confiança
Fins i tot després de sortir d’aquesta situació, algunes persones poden tenir dificultats per a confiar en els altres. Poden estar hiperalerta davant possibles manipulacions i sentir-se culpables per no haver-se donat compte abans. La seva negativa a mostrar-se vulnerable pot causar tensions en futures relacions.
Com actuar davant aquesta forma d’abús?
La forma més eficaç de silenciar a algú que ens fa “Llum de gas” és el silenci. Tallar la comunicació evita que l’agressor aconsegueixi el que vol: l’atenció i control de la seva víctima.
Detecta les banderes vermelles:
- Em sento qüestionat/a constantment
- Em disculpo i sento culpa constantment.
- Se m’acusa de ser massa sensible en excés.
- Dubto sobre la meva vàlua i sobre si soc bona parella, fill/a, treballador/a, amic/ga, etc.
- Sento inseguretat a l’hora de prendre una decisió.
I actua:
- Analitza bé l’ocorregut. Fes ús d’eines que et permetin reunir proves: un diari, notes de veu, missatges, emails, fotografies, etc.
- Acaba aquelles converses en què sentis que se t’està manipulant. Tens dret a no estar d’acord.
- No et disculpis per sentir-te com et sents, no hi ha res de dolent en això.
- Posa límits. Fes saber als altres quins són i en cas que els creuin, quines són les seves conseqüències.
- Envolta’t d’éssers estimats en els qui et puguis recolzar i que puguin donar-te un altre punt de vista respecte al succeït.
- Cerca ajuda professional.
Referències bibliogràfiques
Galán, J. y Figueroa, M.R. (2017). Gaslighting. La invisible violencia psicológica. UARICHA Revista de Psicología, 14(32), 53-60.
Nall, R. M. (2020, 29 junio). What are the long-term effects of gaslighting?
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga Col. No B-3232
