L’efecte Ringelmann i la psicologia dels grups.

Avui parlarem sobre un fenomen estudiat per la psicologia social anomenat efecte Ringelmann.

Maximilien Ringelmann va ser un enginyer agrònom francès el qual estava duent a terme diferents recerques en l’àmbit agrícola amb la finalitat d’optimitzar el rendiment del treball animal i humà.

Ringelmann va observar que quan un grup de persones tiren d’una corda de manera simultània i en el mateix sentit, la suma total de la força realitzada pel grup és menor a la suma de la força que cada persona fa de manera individual. Tant és així, que Ringelmann va demostrar que quan més gran era el grup per a fer una tasca, més disminueix l’esforç individual. (Kravitz, D. A., & Martin, B.,1986)

Per exemple: 7 subjectes estiren d’una corda individualment (d’un en un) i la mitjana del seu esforç és de 83.3 Kg, quan aquests passen a estirar de manera col·lectiva, alhora i en el mateix sentit, la mitjana del seu esforç es redueix a 65Kg (Per a una explicació més detallada, consulta el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=ie86akybhpm)

Per què hauria d’interessar-nos això?

En algun moment de la nostra vida ens trobem en situacions en les quals hem de fer tasques amb altres persones, sigui en el treball o en l’àmbit acadèmic. Conèixer els factors que ens ajuden a minimitzar l’efecte Ringelmann ens permetrà ser més eficaços en la realització d’aquest treball grupal.

A partir dels resultats d’aquesta recerca, altres autors es van interessar pel tema i s’han proposat diferents variables per a decrementar la influència d’aquest efecte:

• És preferible que treballem en grups de tamany reduït per a fer una tasca.

• És convenient que ens organitzem de forma en la qual cada integrant del grup es responsabilitzi d’una part d’aquest treball. Ja que una de les hipòtesis explicatives d’aquest efecte és la denominada “dispersió de la responsabilitat” (Ros Guasch, J. A.,2007).

• Ja que una possible explicació de l’efecte Ringelmann consisteix en la tendència a confiar que els altres integrants del grup proporcionaran l’esforç desitjat per a la tasca comuna, la motivació es veu disminuïda. Motiu pel qual és crucial mantenir aquesta motivació el més alta possible, per exemple, encomanant tasques significatives, que impliquin i motivin intrínsecament.

• La coordinació entre els companys del grup és important, ja que aquest efecte pot deure’sde també a errar a l’hora de coordinar els esforços de cadascun. Per tant, cal organitzar al grup i promoure mecanismes que informin a aquest mateix sobre el grau en què es van complint els objectius proposats. (Ingham, A. G et al, 1974).

Gràcies a aquest efecte podem veure que a vegades “més no significa millor”. Tenint en compte els factors citats anteriorment, podem aplicar-los en les situacions quotidianes en les quals ens veiem formant part d’un grup o un equip. D’aquesta manera, podem maximitzar la productivitat i també creem una dinàmica més equitativa, ja que prevenim que algú “no faci res” o treballi només el mínim requerit.

Per ampliar informació:

Kravitz, D. A., & Martin, B. (1986). Ringelmann rediscovered: The original article.

Ingham, A. G., Levinger, G., Graves, J., & Peckham, V. (1974). The Ringelmann effect: Studies of group size and group performance. Journal of experimental social psychology, 10(4), 371-384.

Ros Guasch, J. A. (2007). Análisis de roles de trabajo en equipo un enfoque centrado en comportamientos. Universitat Autònoma de Barcelona,

Xavi Ponseti 

Col. Nº B-03138