“No soc prou bo/na per aquesta feina”, “No em mereixo la posició en la qual estic”, “Segur que en algun moment ficaré la pota i tots s’adonaran que no soc vàlid/a”. Alguna vegada t’has dit coses així a tu mateix/a? Si és així, continua llegint perquè potser estàs patint la síndrome de l’impostor.
La síndrome de l’impostor es defineix com aquest sentiment intens d’incompetència personal, malgrat haver demostrat una història important d’èxits (Clance, 1985). La persona que sofreix aquesta síndrome experimenta una por i ansietat molt intenses davant la possibilitat de fracassar i que els altres la “descobreixin” i pensin que és incompetent. Per això, s’esforça constantment per a evitar un possible fracàs que pugui delatar la seva falta d’habilitat i se sàpiga que és un “impostor”.
I per què els “impostors” es perceben així? Doncs perquè la seva baixa autoestima i el seu estil atribucional (quin crec jo que és el motiu de que hagi passat una cosa concreta) els porta a externalitzar els seus èxits, a pensar que són deguts a causes externes que res tenen a veure amb la seva habilitat personal. Per exemple, solen pensar que els seus èxits es deuen a la sort, a l’error en la percepció que tenen els altres (“creuen que ha sortit bé perquè soc bo en el que faig, però s’equivoquen”), a les seves habilitats socials o la seva personalitat (“m’ha valorat més perquè li caic bé, no per la qualitat del que he fet”) o a les circumstàncies (“segur que m’han agafat perquè no s’haurà presentat ningú més”).
En general, els seus estàndards de competència són tan alts que és impossible complir-los, i això els porta a frustrar-se. A més, els hi costa molt acceptar compliments sobre la seva capacitat ja que no creuen que siguin certs i sempre intenten respondre amb una explicació aliena a les seves habilitats que doni resposta a per què han tingut èxit.
Entre els principals efectes de la síndrome de l’impostor ens trobem un increment en símptomes d’ansietat, depressió, frustració, sentiment de culpa, baixa autoestima, falta d’autoconfiança, etc. També pot ocasionar problemes a nivell laboral o interpersonal, ja que poden perdre oportunitats laborals per la por a no estar a l’altura o pot ser que la gent del seu voltant es cansi d’escoltar les seves constants inseguretats.
Què els hi passa als “impostors”?
Normalment, quan ha de fer alguna tasca, la persona “impostora” sol experimentar reaccions emocionals d’ansietat, preocupació, dubtes…Aquestes reaccions emocionals es manifesten en forma de:
Pensaments automàtics negatius. Per exemple:
- “Soc un frau i s’adonaran”.
- “Em paguen més del que deurien, el meu treball no val tant”.
- “Segur que una altra persona podria fer això molt millor”.
Sensacions físiques. Per exemple:
- Palpitacions, pressió al pit, mal de panxa, tensió muscular, etc.
Comportaments (optarà normalment per un o l’altre):
- Sobre-preparació: dedicarà un temps i un esforç excessiu, no proporcional a les demandes de la tasca, per a preparar-la, amb l’objectiu d’assegurar-se que no cometrà cap errada.
- Postergació: el simple fet de pensar en preparar-se per a la tasca li generarà tal nivell de malestar que optarà per evitar enfrontar-se a això i postergar l’activitat.
Aquestes reaccions emocionals, generaran unes conseqüències en la persona. A curt termini, les dues opcions li produiran un alleujament del malestar: si es sobre-prepara, estarà més tranquil/a perquè creurà que hi ha menys probabilitat d’equivocar-se, i si posterga, evitarà enfrontar-se a aquest elevat malestar, almenys en aquell moment. A llarg termini, cap d’aquests comportaments produirà conseqüències positives. Si té èxit, ho atribuirà al seu esforç en el cas que s’hagi sobre-preparat (“només m’ha sortit bé perquè he invertit dies per fer el que una altra persona aconseguiria en poques hores”) o a la sort si ha postergat (“en realitat he anat avançant en l’empresa perquè he tingut sort d’estar en el moment i el lloc adequats”) i per tant, desestimarà la seva pròpia habilitat, encara que els altres li indiquin el contrari. Si no té èxit, ho atribuirà a la seva falta d’habilitat, confirmant així els seus pensaments inicials i alimentant aquests sentiments d’incompetència i d’inseguretat (“Si era evident que no era capaç de fer-ho bé”). Això generarà que la pròxima vegada senti major ansietat davant una nova tasca i, per a evitar aquesta ansietat, o bé senti la necessitat de postergar o bé cregui que deu sobre-preparar-se, generant així un cercle viciós que l’única cosa que aconsegueix és incrementar progressivament el malestar.
Et sents identificat amb el que acabes de llegir i notes que t’està perjudicant a nivell personal, laboral o social? Si és així, pots contactar amb el nostre equip per a fer una valoració del que et passa. Et podrem ensenyar a gestionar millor les teves emocions perquè deixis de sentir-te com un impostor i puguis valorar la teva capacitat d’una manera objectiva.
Referències:
CLANCE, P. R. (1985). The impostor phenomenon: Overcoming the fear that haunts your success. Atlanta, GA: Peachtree.
Psicòloga Col. Nº B-02615
