Quan parlem d’aferrament, ens referim al vincle afectiu que comença a establir-se a la primera infància amb els progenitors. En funció de com sigui aquest aferrament, influeix en el desenvolupament psicològic de la persona, la seva personalitat i la seva manera d’establir vincles a l’edat adulta.
D’entre els quatre tipus que s’han identificat, en aquest article s’abordarà l’aferrament evitatiu; específicament des de l’àrea de parella.
Què és l’aferrament evitatiu en la parella?
Les persones amb estil d’aferrament evitatiu dins de la parella tenen tendència a sentir-se incòmodes o fins i tot manifesten malestar davant situacions d’intimitat emocional. Per aquest motiu, solen esforçar-se per mantenir distància emocional en les seves relacions personals, incloent-hi les de parella. A més, són persones a les quals els costa establir vincles pròxims i relacions duradores en el temps, ja que elles mateixes acaben evitant-ho fugint o desaparèixer sense donar explicació al respecte.
Algunes característiques comunes de les persones amb aferrament evitatiu dins de la parella inclouen:
- Conductes d’evitació en el terreny de la intimitat emocional i dificultats en la comunicació: les persones amb aquest tipus d’aferrament solen tenir dificultats per expressar les seves pròpies emocions i per involucrar-se emocionalment amb les seves parelles. De fet, solen ser persones reservades que no concedeixen importància a les relacions properes.
- Donen molta rellevància a la seva independència: les persones amb aferrament evitatiu concedeixen una importància excessiva a la independència i l’autonomia, fins i tot dins de la relació de parella. De fet, podrien fins i tot mostrar-se incòmodes quan les seves parelles expressen les seves emocions i necessitats.
- Destaca la seva desconnexió emocional: en situacions que poden percebre com a amenaçadores o conflictives, solen recórrer a estratègies d’evitació. Per tant, no solen fer ús de la confrontació, sinó que recorren a l’evitació, el distanciament o la desconnexió emocional.
- Reivindiquen la seva necessitat d’espai personal: les persones amb aferrament evitatiu solen valorar molt el seu espai personal i poden percebre que la seva parella envaeix el seu espai quan busca proximitat a nivell emocional.
- Mostren por i dificultats per comprometre’s en parella: la idea d’establir una relació amb compromís els pot generar rebuig i fins i tot malestar davant la intimitat que implica el vincle.
No s’ha de confondre l’aferrament evitatiu amb el narcisisme en la parella. Tot i que poden compartir algunes característiques i mostrar comportaments similars en l’àmbit de la parella, la intencionalitat és completament diferent.
Per part seva, la persona narcisista mostra una manca significativa d’empatia i incapacitat per comprendre les necessitats de la seva parella; a més d’utilitzar conductes de manipulació i xantatge emocional per mantenir un abús de poder en la parella, té la necessitat de satisfer els seus desitjos en la relació, tot i que sigui a costa del benestar de la seva pròpia parella.
En el cas de les persones amb aferrament evitatiu no existeix aquesta intencionalitat, ja que acaben fugint o desapareixent, no per posar per damunt dels altres les seves pròpies necessitats, sinó per la seva dificultat a l’hora de gestionar vincles pròxims i les emocions implícites. Generalment es tracta de persones que han patit experiències d’abandonament o rebuig a la infància per part de les seves figures de referència i per això, han acabat creant una barrera defensiva en forma d’evitació com a mecanisme de protecció.
A més, en la majoria d’ocasions, les persones amb aferrament evitatiu no tenen consciència del malestar que pot generar aquesta conducta de fugida o evitació en l’altre membre de la parella.
Com afecta l’aferrament evitatiu a la relació de parella?
És indubtable que el fet que un dels membres de la parella presenti aferrament evitatiu, pot tenir diversos impactes tant en el funcionament de la relació com en l’altre membre de la parella, els quals poden afectar la intimitat emocional, la sexualitat i la confiança de forma significativa. Podem destacar que l’aferrament evitatiu en la relació de parella afecta pilars fonamentals, com ara:
- La intimitat emocional: aquesta es troba reduïda dins de la parella perquè les persones amb estil d’aferrament evitatiu presenten conductes d’evitació i fugida, que van acompanyades de dificultats en la comunicació. Aquest distanciament amb la parella implica una desconnexió emocional amb ella. A més, solen presentar barreres davant l’enamorament, cosa quepercebran erròniament com una pèrdua de la seva pròpia autonomia.
- La sexualitat: l’aferrament evitatiu pot conduir a un distanciament sexual. Les persones amb aquest tipus d’aferrament poden evitar mantenir relacions sexuals per por a establir vincles íntims i, per tant, poden veure afectada la seva sexualitat.
- La fidelitat: les persones amb aferrament evitatiu, donat que mostren por davant el compromís i tenen la necessitat de reivindicar el seu espai personal, poden mostrar dificultats per mantenir la fidelitat. De fet, percebrien la infidelitat, de forma inconscient, com la manera de no establir vincles pròxims i alhora com allò que confirma la seva incapacitat per mantenir una relació estable i duradora.
- La confiança: en efecte, la desconfiança característica de les persones amb aferrament evitatiu pot portar-les a no ser honestes, ometent informació important i mostrant-se reticents a comunicar-se.
- La gestió de conflictes: quan la persona amb aferrament evitatiu percep l’existència d’un conflicte, sol retirar-se i recórrer a la tècnica de l’evitació, podent deixar de parlar amb la seva parella o marxar en plena conversa.
Tot això pot provocar que la parella se senti incompresa, abandonada i fins i tot sola i rebutjada en la relació. Això influeix negativament en l’autoestima de la parella i en la seva percepció d’autoeficàcia.
Per comprendre-ho millor, pot ser-te de gran utilitat llegir altres apartats del nostre blog sobre lum de gas i trastorn narcisista de la personalitat.
La meva parella té aferrament evitatiu, què puc fer?
El fet que la nostra parella tingui aferrament evitatiu no condiciona que no es pugui treballar per tal que, almenys dins de la relació de parella, pugui establir-se un vincle segur i sa per a ambdues parts. Això requereix de consciència, implicació i comprensió per part dels dos. Amb aquests ingredients és possible millorar la relació de parella. A continuació, oferim algunes pautes per abordar la relació de parella quan un dels dos membres presenta aferrament evitatiu:
1. Obtenir informació sobre l’aferrament evitatiu (psicoeducació)
Investigar, llegir i comprendre què és l’aferrament evitatiu i com es produeix, permet comprendre les necessitats i el comportament de la teva parella. Això ens permetrà abordar la situació amb empatia.
2. Comunicar-se de manera oberta i assertiva:
Encara que això li pugui costar a la teva parella, intenta fomentar un ambient de comunicació oberta i honesta. Explica’t i anima’l a fer el mateix; a expressar els seus sentiments i preocupacions transmetent-li que està en un espai segur on no hi haurà judicis.
3. Establir límits i ajustar expectatives:
Resulta imprescindible que poseu sobre la taula tant les expectatives sobre la relació, com també els límits; allò que pots acceptar i allò que no estàs disposat a tolerar. Una vegada ho hagis definit, tria les paraules per comunicar-ho a la teva parella, encara que ella no tingui la intenció a priori de comunicar-se de la mateixa manera. Ajustar les expectatives (és a dir, saber què espera cadascú de la relació) i establir límits contribueix a crear un entorn més segur i previsible.
4. Utilitzar l’autocura com a principal recurs per contribuir al teu benestar emocional: tot i que et costi, és important posar el focus en tu mateix i en posar en pràctica allò que et fa sentir bé per evitar sentir-se aclaparat per la relació de parella.
5. Proposar la implicació de tots dos en la teràpia de parella: aquesta resulta ser una eina de gran utilitat perquè tots dos puguin entendre l’origen del comportament de l’altre, així com treballar en la comunicació assertiva i en un espai segur. Així mateix, la teràpia individual pot contribuir no només a conèixer de prop els patrons d’aferrament i el seu origen (comprendre per què té aquesta manera d’establir vincles i evitar-los), sinó a modificar-los per establir vincles segurs.
En conclusió, treballar l’aferrament evitatiu per canviar els patrons d’aferrament a consulta requereix de quatre ingredients: comprensió, compromís, esforç i temps.
Si després de llegir aquest article, et sents reflectit/ada; si et trobes immers/a en una relació de parella que et costa gestionar, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.
Referències bibliogràfiques
Nordahl, D., Rognmo, K., Bohne, A., Landsem, I. P., Moe, V., Wang, C. E. A., & Høifødt, R. S. (2020). Adult attachment style and maternal-infant bonding: the indirect path of parenting stress. BMC psychology, 8(1), 58. https://doi.org/10.1186/s40359-020-00424-2
Simpson, J. A., & Rholes, W. S. (2019). Adult attachment orientations and well-being during the transition to parenthood. Current opinion in psychology, 25, 47–52. https://doi.org/10.1016/j.copsyc.2018.02.019
Xu, X., Liu, Z., Gong, S., & Wu, Y. (2022). The Relationship between Empathy and Attachment in Children and Adolescents: Three-Level Meta-Analyses. International journal of environmental research and public health, 19(3), 1391. https://doi.org/10.3390/ijerph19031391
