A la vida en moltes ocasions patim pèrdues que hem d’afrontar com, per exemple, la mort d’un ésser estimat, una ruptura sentimental o un acomiadament laboral. Fer front a aquestes situacions comporta un procés, el qual no tots / es vivim de la mateixa manera ni dura per a tots / es el mateix temps.
Què és el dol?
El dol és un procés natural d’adaptació quan patim una pèrdua significativa, com ara la mort d’algú proper; però, no només fa referència a la mort d’algú, sinó també a altres tipus de pèrdues com la fi d’una relació sentimental o canvis importants que comporten un gir dràstic de la nostra situació vital com pot ser un acomiadament laboral o haver d’emigrar a un país estranger.
Aquest procés pot estar caracteritzat per emocions com la tristesa, el sofriment i l’aflicció, i s’expressa en tots els canals: emocional, físic, comportamental i espiritual.
El dol és un procés normal i adaptatiu; és a dir, davant les diverses situacions de la vida que impliquen una pèrdua significativa, és una resposta “gairebé automàtica” de l’ésser humà. No obstant això, hi ha algunes variacions en la seva durada o en la seva expressió que poden considerar-se un problema, com a continuació veurem.
Quines són les fases?
Existeixen fonamentalment de cinc fases que caracteritzen el dol, les quals no s’han de donar necessàriament en aquest ordre, sinó que poden variar, repetir o fins i tot no estar totes presents en aquest procés:
- Negació. Sol donar-se en un primer moment on s’experimenta l’estat de xoc amb pensaments com “No m’ho puc creure”, “Això no pot estar passant”, “No estàvem tan malament”; es rebutja la realitat dels fets o de la situació. Aquesta primera fase pot servir per esmorteir el malestar i poder anar acceptant a poc a poc que ha passat. La seva durada és limitada, però cada persona pot experimentar-ho de forma diferent i si s’allarga en el temps pot ser perjudicial.
- Ira. És la resposta emocional més habitual davant la situació que no ens agrada i ens genera dolor. Aquesta ira es pot projectar cap a diferents persones, fins i tot cap a la persona que ha mort o ens ha deixat, cap als / les metges / es, cap a un / a mateix / a, contra Déu, contra el món … En aquesta fase és beneficiós que la persona senti llibertat per expressar els seus sentiments i no els reprimeixi.
- Negociació. En aquesta fase la persona comença a fer-se a la idea del que ha passat i intenta esmorteir el dolor de la situació per compensar el que ha passat amb pensaments com ara “A el menys va estar al meu casament”, “Passem tot aquest temps junts / es “,” No ha patit “,” la nostra relació va valer la pena “… Fins i tot, en ocasions, poden valorar els pros i contres de la pèrdua.
- Tristesa. Tot i que és un sentiment que està present durant tot el procés, aquí parlem de la tristesa més profunda, quan la persona entén la gravetat de la situació i se sent pitjor. Apareixen sentiments de desesperança i buit, així com d’irritabilitat; pel que pot confondre amb un estat depressiu, però aquesta resposta és normal i dura un temps limitat. En algunes situacions, si s’allarga en el temps pot convertir-se en un trastorn depressiu que sí que haurà de tractar-se.
- Acceptació. En aquesta fase la persona accepta el que li ha tocat viure (la qual cosa no vol dir que li sembli bé ni que estigui d’acord), és a dir, hi ha una reconciliació amb la situació i l’ajuda a entendre que “la vida segueix”. En aquest moment s’aprèn a conviure amb la pèrdua i a adaptar-se a la nova situació. El procés de dol sol finalitzar amb aquesta etapa.
Quins són els símptomes de el dol?
Hi ha tres canals fonamentals pels quals es presenten els símptomes més comuns, tot i que no tenen per què experimentar tots:
– A nivell cognitiu. Sensació d’irrealitat, com si el món fos diferent; preocupació i pensaments negatius recurrents; enyorança, incredulitat i confusió; així com vivència d’abandó i solitud, obsessió per recuperar la pèrdua i fins i tot al·lucinacions visuals o auditives de la persona que ja no hi és, entre d’altres.
– A nivell físic. Alteracions de la son, mals de cap, opressió al pit i la gola, palpitacions, fatiga, entre d’altres.
– A nivell conductual. Autoaïllament social, és a dir, tenir ganes d’estar sol / a constantment; baixa activitat o per contra hiperactivitat per ocupar el màxim temps possible; plorar; utilitzar objectes o roba de la persona que ja no hi és; acudir o evitar llocs i situacions que recorden a aquesta persones, entre d’altres.
Quant pot durar aquest procés?
Si bé el procés de dol depèn de cada persona, hi ha alguns factors que poden determinar la durada, la freqüència i la intensitat i que poden interferir en el funcionament habitual de cada un / a.
La manera en què s’ha produït la mort o la situació de la pèrdua és important per l’impacte que aquesta pugui tenir, per exemple si era una pèrdua esperada o no.
El vincle establert amb la persona que ja no està també pot determinar la durada, és a dir, si era la parella, un / a fill / a, amics / es, pare o mare, si la persona era dependent o no, l’edat, el paper que tenia en la nostra vida, si hi ha suport d’altres persones, etc. No únicament el vincle amb la persona que ja no hi és, sinó també el valor emocional que s’atorga a aquesta relació i el significat que té per a cada un / a.
Hem de tenir en compte que el procés de dol sempre va lligat a la situació o la persona que ja no hi és, és a dir, el malestar gira al voltant d’aquest tema únicament. Els duels normals poden tenir una durada aproximada d’entre sis mesos i dos anys per considerar que el pronòstic sigui bo; però, els factors anteriorment esmentats i la forma en què cada persona afronta les situacions, farà que aquest temps pugui variar.
En què em pot ajudar acudir a un / a professional?
Com anteriorment comentàvem, els símptomes de el duel són diversos i variats i cada persona els experimenta de forma diferent. És per això que hi ha persones a les que aquests símptomes els dificulten el seu dia a dia, és a dir, no poden portar un procés natural de dol sense que interfereixi en la seva vida com pot ser a la feina, en l’entorn social, amb si mateix / a, en la consecució dels seus objectius, en el seu estat d’ànim, etc.
Fins i tot hi ha casos en els quals una persona identifica un canvi en la seva vida que coincideix temporalment amb una pèrdua significativa i, encara que conscientment no cregui que li pot estar afectant, potser si. Per exemple, tenir problemes per dormir i que l’inici d’aquesta dificultat coincideixi en el temps amb la mort d’algú.
És en aquests casos quan acudir a un professional pot ser de gran ajuda, ja que el procés de dol pot estar interferint en la nostra vida sense que siguem conscients o no tinguem les eines suficients per fer front a una situació d’aquest tipus.
Per què es parla d’acompanyament en el dol?
Tal com explicàvem, el dol és un procés adaptatiu i, tot i que dolorós, és necessari per afrontar una pèrdua. Algunes persones, tot i ser un procés normal, poden beneficiar-se de l’assessorament i acompanyament d’un / a professional per poder portar el malestar de manera menys dolorosa, a través d’eines i pautes que l’ajudin a entendre millor la situació, així com a afrontar el impacte de forma saludable.
Parlem, per contra, de teràpia de dol en casos en què hi ha un problema psicològic derivat d’un procés de dol que no ha tingut un curs natural i que genera malestar significatiu, com una depressió o un trastorn d’ansietat, entre d’altres.
Si estàs passant per un procés de dol i sents que no pots fer-hi front, et interfereix en el dia a dia o creus que una pèrdua anterior pot dificultar la teva funcionament habitual, pots posar-te contacte amb nosaltres.
Lectura recomendada: Bucay, J. (2002). El camino de las lágrimas. Editorial Grijalbo.
Fuente: Barreto Martín, P.; Soler Saiz, M.C. (2007). Muerte y duelo. Editorial Síntesis.
