Són diversos els trastorns que poden afectar-nos fent que el nostre estat d’ànim es vegi alterat i el nostre benestar disminueixi o desaparegui. Un dels trastorns més habituals pels quals es va a la consulta d’un / a psicòleg / a és la depressió.
En algun moment de les nostres vides hem sentit dir que algú està deprimit / a, que té símptomes depressius, que té l’ànim per terra o no li ve de gust fer res. No obstant això, són diversos els factors que hem de tenir en compte per parlar d’un trastorn depressiu com a tal i no simplement d’una època de tristesa o de baixada anímica.
Què és la depressió?
Quan parlem de depressió fem referència a un trastorn de l’estat d’ànim que es caracteritza per símptomes com tristesa excessiva i persistent; dificultat per gaudir de les coses de les que abans sí que es gaudia i pèrdua de el plaer; augment o pèrdua de la gana; fatiga o pèrdua d’energia; sentiment d’inutilitat, entre d’altres. Tot això causant malestar a la persona que ho pateix, presentant-se de forma intensa i permanent en el temps.
És a dir, són símptomes on la persona que pateix depressió sent durant tot el dia, gairebé tots els dies i durant al menys dues setmanes consecutives. Els pensaments negatius i la falta d’activitat són els factors principals que fan que aquest estat depressiu es mantingui.
Quins tipus de depressió hi ha?
No només hi ha un tipus de depressió ni totes les persones que la pateixen el viuen de la mateixa manera, igual que els motius pels quals es troben en aquesta situació tampoc són els mateixos per a tothom.
Hi ha diferents tipus de depressió, en funció de diversos factors. Per exemple, el trastorn depressiu major és un dels més freqüents. Es caracteritza principalment per la presència d’un episodi de baix estat d’ànim persistent (durant a el menys 6 mesos) en què la persona experimenta sentiments de tristesa, plor, irritabilitat, etc., durant la major part del dia, gairebé cada dia; i un descens acusat de l’interès o la capacitat d’experimentar plaer en totes o gairebé totes les activitats que habitualment sí resulten agradables. Tot això s’acompanya de símptomes com pèrdua o augment de la gana, pertorbacions en el son, fatiga, sentiments de culpa, entre d’altres. Aquest quadre simptomàtic interfereix en el dia a dia de la persona.
Un altre tipus de problema de l’estat d’ànim és el trastorn distímic. Aquest fa referència a un estat depressiu que es perllonga en el temps (durant a el menys 2 anys), i que pot incloure diferents episodis depressius majors. Es presenta de manera continuada amb estats d’ànim molt baix i amb símptomes depressius i encara que l’estat d’ànim pot variar, la persona no sol estar més de dos mesos sense aquests símptomes. Aquest trastorn tendeix a confondre amb el que coneixem com a personalitat depressiva, per exemple, quan diem “és una persona trista”.
La depressió psicòtica és una altra de les formes en les quals es presenta aquest trastorn. Són episodis depressius que presenten símptomes psicòtics.
Un altre tipus de depressió molt freqüent, és la depressió postpart. Sol donar-se durant el primer mes després de el part, la seva causa és principalment hormonal i sol remetre. No obstant això de vegades es cronifica ja que està associada també a pors de no saber cuidar el nadó, por a quedar-se a soles amb ell / a, dubtes de ser una bona mare, sensació de manca de temps i de falta de son, entre d’altres ; a més dels símptomes característics de la depressió (sentiment de culpa, pèrdua d’energia, canvis en la gana, etc.).
A més dels diferents tipus de depressió, també cal tenir en compte que cada trastorn pot presentar diferents variables per exemple en la gravetat (lleu, moderada, greu), en la freqüència (episodis únics, episodis intermitents, episodis que tornen a aparèixer, crònica ) i en la durada (setmanes, mesos, anys).
És el mateix tristesa que depressió?
La tristesa és una emoció natural i bàsica, a l’igual que necessària. Totes les persones, en algun moment de la nostra vida i per diferents circumstàncies (pèrdua d’un ésser estimat, ruptura de relacions amoroses, d’amistat o de família, acomiadament laboral, que les coses no surtin com un / a vol, etc.), sentim tristesa. La tristesa pot durar alguns dies o mesos, té un temps determinat ia més estem preparats per combatre-la i seguir endavant; el plor és necessari en aquestes ocasions i ens ajuda a desfogar.
La depressió, però, és un trastorn mental caracteritzat per una tristesa profunda, d’intensitat elevada, de llarga durada, a més de tenir un grau important d’interferència en el nostre dia a dia i de provocar malestar subjectiu. També hi ha altres factors que poden afectar la persona i incapacitar la seva afrontament davant aquesta situació, generant sentiments d’inutilitat i desesperança, associats en els pitjors casos a el risc de suïcidi.
Aquests mateixos símptomes es poden donar en altres casos i cal una avaluació professional qualificada per determinar finalment si es tracta d’una depressió o no.
Què pot desencadenar una depressió?
Són molts els factors que poden portar a una persona a patir depressió i a continuació els expliquem.
Diversos estudis expliquen que hi ha factors genètics que predisposen una persona a patir depressió i ansietat, és a dir, una persona amb antecedents familiars (mares, pares, germans / es, etc.) amb depressió i ansietat, té més risc de desenvolupar-la. Encara que cal tenir en compte que a la família no només influeix la genètica, sinó també els patrons d’aprenentatge, per exemple, si la meva mare o el meu pare han tingut depressió i solen, per tant, tenir pensaments negatius és possible que jo aprengui aquest patró d’ells.
Altres factors que poden explicar la depressió és la influència de la bioquímica en el nostre cervell, és a dir, hi ha alteracions o dèficits en alguns neurotransmissors, com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina, que afecten directament a la depressió. És per això que en aquests casos els fàrmacs antidepressius són necessaris.
També són diversos els factors psicològics que poden afectar en el desenvolupament de la depressió com poden ser els esquemes cognitius negatius, creences irracionals, pensaments automàtics negatius, una baixa autoestima, tenir poca xarxa social que doni suport, realitzar poques activitats plaents, no disposar de recursos personals per afrontar situacions complexes, entre d’altres.
Com veiem, les causes de la depressió són diverses i poden relacionar-se entre elles. És per això que no hi ha una causa exclusiva i aïllada que doni explicació a aquest trastorn. A més, cal tenir present que cada persona és diferent i no tothom afronta una mateixa situació de la mateixa manera ni l’afecten les mateixes coses.
Com podem identificar una depressió?
Per poder detectar una depressió hem de tenir en compte quins són els símptomes més freqüents:
– Estat d’ànim depressiu la major part del dia, gairebé cada dia.
– Disminució de l’interès o de plaer en totes, o gairebé totes, les activitats que abans sí resultaven agradables.
– Pèrdua o augment de pes; pèrdua o augment de la gana.
– Insomni o somnolència.
– Agitació o alentiment psicomotor.
– Fatiga o pèrdua de l’energia.
– Sentiments de desvalorització, de culpa i d’inutilitat.
– Sensació de buit.
– Aïllament.
– Menor capacitat per pensar o concentrar-se, i dificultat en la presa de decisions.
– Pensaments recurrents de mort, idees de suïcidi o intent de suïcidi.
Encara que aquests símptomes puguin suggerir una depressió, cal tenir en compte que hi ha persones que experimenten molts d’aquests símptomes i no necessàriament pateixen una depressió; a l’igual que hi ha persones que no semblen presentar aquests símptomes i sí pateixen depressió. També pot ocórrer que alguns símptomes coincideixin amb els anteriors, però la problemàtica s’expliqui millor amb un altre diagnòstic.
Aquests són alguns dels indicis que poden activar la nostra alarma, ja sigui amb nosaltres / as mateixos / es o amb una altra persona, per demanar ajuda i posar-nos en mans de professionals.
Els fàrmacs són necessaris?
En molts casos els fàrmacs són necessaris, però és important no abusar-ne. Per aquest motiu és recomanable acudir a un / a professional de la psiquiatria que ens pugui avaluar i diagnosticar la depressió i receptar-el fàrmac que millor convingui en el nostre cas, ja que cada depressió i persona és diferent.
Els fàrmacs poden actuar com el “empenteta” que necessitem per començar a sentir-nos millor i poder iniciar un procés terapèutic, és a dir, es pot dur a terme un tractament que combini els fàrmacs amb una teràpia psicològica. No obstant això, una teràpia exclusivament farmacològica pot no tenir els efectes desitjats, llevat que sigui la depressió de causa estrictament orgànica; així com també hi ha persones amb depressió que no necessiten de l’ajuda dels fàrmacs.
Quin tractament es porta a terme?
Principalment el / la professional de la psicologia ha de dur a terme una avaluació per entendre la situació de la persona, posar en context el cas, establir el perquè de la seva causa i del seu manteniment, i poder adequar el tractament.
En termes generals, els components de el tractament de la depressió solen incloure treball de l’autoestima, ja que les persones amb depressió solen tenir una imatge molt distorsionada d’elles mateixes, influint directament en una autoestima baixa. Per això també és fonamental tenir en compte la idea de suïcidi o l’intent d’aquest per prevenir aquest esdeveniment.
També són importants els pensaments automàtics negatius que generen els sentiments de culpa, inutilitat i desesperança, donant pautes per canviar aquests pensaments i generar pensaments més acords amb la realitat, ja que “la seva realitat” sol estar distorsionada.
Així com també és important realitzar activitats gratificants per tornar a activar física i psicològicament a la persona, ja que el fet de dur a terme activitats que ens agraden genera benestar i aquest mateix benestar, al seu torn, genera més ganes de dur a terme activitats . A més, pot ser necessari treballar altres components en funció de cada cas ja que, com vam comentar anteriorment, és diferent per a cada persona.
Si el teu estat d’ànim ha decaigut, si creus que pots tenir alguns dels símptomes anteriorment descrits, si t’identifiques amb el concepte de depressió o coneixes algú que es trobi en una situació similar, pots posar-te en contacte amb nosaltres …
