L'acte de cuidar-se a un mateix, segons l'OMS, es refereix a una actitud activa i responsable respecte a la qualitat de vida. Per tant, l'autocura és el conjunt d'accions que es prenen per a proporcionar-nos salut mental, física i emocional. Cuidar-se requereix identificar quines són les nostres necessitats (en tots els nivells) i prendre les
Has sentit a parlar del estils de comunicació? I de la comunicació assertiva? En aquest blog ja et vam explicar en què consisteixen els 4 estils de comunicació. En aquesta entrada recordarem breument aquests estils, amb la intenció de que cada lector s’adoni de quin és el que empra més habitualment. Això serà el primer
Què és el trastorn per afartament? Es defineix com a trastorn per afartament al desordre caracteritzat per episodis d'ingesta compulsiva i recurrent. Entenem ingesta compulsiva com la conducta d'ingerir grans quantitats de menjar amb rapidesa i dins un breu espai de temps, en absència de sensació de fam. A més, la persona que ho pateix,
Fa la impressió de que estar solter ha de ser viscut com una condemna. En la consciència col·lectiva, estar solter pot significar diverses coses. Se te n’ocorre alguna? Per exemple: “no soc mereixedor/a d’estar amb ningú”, “he de tenir algun problema”, “em quedaré sol/a”, “no soc suficientment atractiu/va”, etc. Totes aquestes idees pareixen incrustades dins
Els hàbits són comportaments repetits als quals ens hem acostumat o adaptat amb el temps; poden ser bons (per exemple, anar a entrenar tres vegades per setmana), o perjudicials (per exemple, mossegar-se les ungles). Moltes persones es proposen crear hàbits nous, especialment en èpoques de canvi (en Any Nou, en començar el curs escolar…) i
Què és l’aferrament? L’aferrament, en el seu significat més acadèmic, és el vincle afectiu que apareix entre el cuidador (generalment un progenitor) i el nen, establint-se en els primers moments de vida. L’aferrament té la finalitat de garantir la cura del nen, el seu correcte desenvolupament psicològic, consolidar la seva personalitat, gestionar les seves emocions…
La intel·ligència és un concepte ampli i una poc abstracte, respecte al qual encara existeix debat. En concret, no hi ha un consens definitiu entorn de qüestions com per exemple la seva definició, quins àmbits cognitius cobreix exactament, si és una cosa universal, o com mesurar-la. La definició més senzilla i genèrica seria que la
Què és mansplaining? El mal hàbit d'explicar el que no s'ha preguntat, molest veritat?, doncs és una situació que les dones del món viuen diàriament. El Terme Mansplaining sorgeix de la composició dels següents termes anglesos: Man (home) i explain (explicar). Es tracta de l'explicació per part d'un home de manera paternalista o condescendent a
Què significa l’autocompassió en psicologia? Segons Gilbert (2014) l'autocompassió es defineix com la “sensibilitat al sofriment propi i dels altres, juntament amb el compromís de tractar d'alleujar-lo i prevenir-lo”. És una manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos de forma més saludable, especialment en moments de dolor, sofriment o fracàs. Utilitzar l'autocompassió implica tractar-nos a nosaltres
Una persona que pateix un trastorn límit de la personalitat es mourà habitualment en els extrems respecte a les seves emocions i li serà molt difícil trobar un terme mitjà. Per aquest motiu, diversos autors han descrit el trastorn límit de la personalitat utilitzant la dualitat foc i gel. Per a fer-nos una idea, imaginem
Avui dia és molt comú escoltar familiars, amics/amigues o coneguts/es dir “estic depre” o “em sento depressiu/va”. Això vol dir que realment tenen depressió? O simplement estan tristos? Sovint confonem depressió amb tristesa, són dos conceptes que hi estan vinculats, però hi ha diferències entre ells. Per una banda, la tristesa és una de les
Expressions com “té una personalitat forta” o “té molta personalitat” són molt comunes en el dia a dia. Quan escoltem el terme “personalitat”, quasi tots sabem què entendre: solem pensar en com actua algú en el seu entorn, si és una persona simpàtica, sensible, tímida… En concret, “tenir molta personalitat” significa socialment ser una persona
Coneixes algú que hagi augmentat i baixat molt de pes, diverses vegades a la seva vida? Algú que sempre veus amb la intenció de cuidar-se i va provant diferents mètodes? Moltes vegades, aquests intents de cuidar-nos amaguen un desig molt profund d’encaixar en els cànons de bellesa actuals. Tot i així, les dificultats per arribar-hi
El perfeccionisme és un aspecte que la societat entén com alguna cosa bona, positiva i que cal premiar, però què passa quan es porta a l'extrem? Per si mateix, el perfeccionisme no és positiu o negatiu. Aquest es pot dividir en dos factors: preocupacions perfeccionistes i esforços perfeccionistes. En aquest sentit, depenent del factor que
“Jo és que tinc un TOC”, “Cada dia canvia d'opinió, és molt bipolar…”. Et sona haver escoltat una cosa semblant? Tots hem escoltat en algun moment frases com aquestes o fins i tot podem haver-les dit. Però sabem realment a què ens estem referint moltes vegades quan utilitzem aquesta etiqueta? Som conscients de com aquesta
Notes prèvies: Per a llegir aquest article, pot ser d’ajuda repassar alguns conceptes que s’empren de forma reiterada en ell. El camp de la sexualitat està tan viu que un ha de fer l’esforç de seguir actualitzat en alguns termes, més encara quan estan tan interrelacionats. El llistat podria ser molt llarg, però atès
Què entenem per chemsex? El terme chemsex prové de la combinació de les paraules chems i sex i fa al·lusió a l'ús de drogues en un context sexual. Més en concret, es descriu com "l'ús intencionat de drogues per a tenir relacions sexuals per un període llarg de temps (que pot durar diverses hores fins
Ets PAS? Com saber-ho? La psicologia ha basat els seus estudis de personalitat en els factors avaluats en el model dels cinc grans trets i en altres models derivats d'aquest. El model del "Big Five" analitza la composició de cinc dimensions de personalitat en el seu sentit més ampli sent aquests: l'obertura a l'experiència, la
En funció de la societat en la qual ens trobem, apostar diners en diferents tipus de jocs, com les màquines escurabutxaques o els partits de futbol, pot considerar-se un passatemps sense cap perill. El problema ve quan aquest passatemps es converteix en una necessitat. Fa dècades es considerava que els problemes de joc eren un
“No soc prou bo/na per aquesta feina”, “No em mereixo la posició en la qual estic”, “Segur que en algun moment ficaré la pota i tots s'adonaran que no soc vàlid/a”. Alguna vegada t'has dit coses així a tu mateix/a? Si és així, continua llegint perquè potser estàs patint la síndrome de l'impostor. La síndrome
Costa de les Germanetes, 6, 2ºB, 07010 Palma, Balearic Islands
(parkings propers Pça. Sta Pagesa i Sa Riera)
