El camp de les addiccions ha anat expandint-se amb el pas el temps i amb l’aparició de noves tecnologies. Hi ha la addicció a substàncies com l’alcohol, tabac, cànnabis, cocaïna, heroïna, benzodiazepines (o la barreja de totes aquestes), a el joc, a l’esport, al menjar, a l’ús d’internet, a les compres, etc. És un món amb una porta d’entrada molt àmplia però per sortir la persona pot trobar-se amb moltes panys i moltes vegades es necessita ajuda per obrir-les.
Quines són les seves possibles causes?
Alguns experts han estudiat hipòtesis pel que fa a:
- Les alteracions neuroquímiques en les que involucren substàncies com la dopamina (un neurotransmissor de el cervell relacionat amb el sistema de recompensa, entre altres funcions).
- Les predisposicions biològiques i ambientals que produeixen vulnerabilitat per “enganxar-se” a la substància o activitat.
- La tolerància a aquesta substància o conducta, en la qual cada vegada es necessitarà més per aconseguir aquesta sensació plaent que s’aconseguia abans amb menys.
Què és la síndrome d’abstinència?
L’abstinència és l’alteració que pateix el cos en privació de la substància o conducta a la qual s’és dependent. D’aquí parteix el malestar físic i també l’emocional al no comptar amb l’element addictiu, que en el cas de l’alcohol, pot ser fins i tot mortal.
I quan no hi ha substàncies i, per tant, l’addicció no és física?
Hi ha addiccions que no necessiten de substàncies sinó que es relacionen amb un altre tipus d’elements (jocs, xarxes socials, sexe, esport …). En aquests casos el cos no patirà per l’absència de l’consum, però la ment sí, perquè la persona s’acostuma a ella, perquè la ” necessita ” per hàbit i no pel malestar físic que es produeix en la seva absència; quan es produeix aquesta absència el malestar és psicològic.
Quan puc considerar que tinc un problema?
Està clar que el problema es produeix quan la vida de la persona es veu afectada per poder aconseguir allò que el subjecte necessita desesperadament, de manera que deixa de banda les seves obligacions, a la seva família, al seu cercle social …, en detriment de la qualitat de vida amb l’objectiu principal d’aconseguir la substància o conducta desitjada. És una malaltia, però moltes vegades costa veure-la com a tal per l’actitud de l’malalt.
Les addiccions s’associen a altres problemes mentals com:
- L’ansietat
- Els trastorns de l’estat d’ànim
- La psicosi
- L’esquizofrènia
- Trastorn per dèficit d’atenció
- Hiperactivitat
- Trets o trastorns de personalitat de diferents característiques.
En aquest cas es parla de Patologia Dual.
Es proposen 2 formes en què es presenta aquest problema:
- Persones amb trastorn psiquiàtric que consumeixen substàncies per alleujar el malestar psicològic.
- Persones que no presenten trastorn mental, però que com a conseqüència de l’consum desenvolupen problemes psiquiàtrics.
Això comporta una discapacitat funcional i social. Suposa una gran limitant l’absència d’insight o consciència de malaltia per la dificultat de comprensió o distorsió de la realitat, que impedeix que el pacient pugui reconèixer la necessitat de canvi.
L’inici de camí per recuperar-me
Si la persona ha reconegut un problema en la capacitat de controlar la conducta o el consum, llavors està a l’inici de camí per recuperar-se. Per al problema de les addiccions existeix tractament. La teràpia ha de ser específica per a la substància o conducta i els canvis neuroquímics que aquesta podria produir i en la que contribueix en gran mesura el suport familiar i social. Sol realitzar tractament psicoterapèutic associat a tractament farmacològic segons quina sigui l’addicció (ludopatia, drogodependències, ciberadicció, etc.).
Per què fases puc passar?
Hi ha un model que representa el procés cap a l’abstinència, dels autors Diclemente i Prochaska, que van formular el “Model transteòric” que compta amb 6 etapes:
- Fase precontemplativa: es caracteritza per la negació de el problema o conducta, pel que no es veu la necessitat de canvi.
- Fase contemplativa: es caracteritza per l’ambivalència entre els punts a favor i en contra de continuar amb la conducta addictiva.
- Fase de preparació: és aquella en la qual la persona realitza petits passos per al canvi de la conducta perjudicial, com comentar que té un problema d’addicció amb familiars i amics.
- Fase d’acció: no necessita més explicació, la persona ja ha realitzat el canvi i ha d’enfortir el seu compromís cap a la seva recuperació aprenent noves estratègies.
- Fase de manteniment: en la qual la persona ha de continuar la feina i mantenir-se ferm davant les possibles temptacions.
- Fase de recaiguda: pot interrompre el procés en qualsevol part del cicle i, en aquest cas, es començarà de nou des de la primera fase o des de la fase de preparació.
Podem ajudar-te
Cal recalcar que el treball cap a l’abstinència consta de gran esforç, de constància i de compromís, i és primordial mantenir una motivació de canvi activa.
Si creus que podem ajudar-te en el camí cap al canvi no dubtis a contactar amb nosaltres…
