Totes les persones en algun moment de la nostra vida podem experimentar pors a determinades situacions, persones, objectes, etc.
La por és una emoció bàsica que tot ésser humà pot experimentar. No obstant això, quan aquesta por és molt freqüent i molt intens, s’allarga en el temps i provoca interferències, és a dir, ens dificulta el funcionament en el dia a dia, pot considerar-se un problema.
És el mateix por que fòbia?
La fòbia és una por o ansietat intensa davant un objecte o situació concreta, per exemple, volar, algun animal, ara, injeccions, etc. Per tant, és una mica més intens que un simple por. Diguem, per exemple, que si algú té fòbia als gossos, a més de tenir-los por durà a terme conductes d’evitació, intentant activament no estar en contacte amb un gos, i sentint ansietat de forma immediata i intensa.
La por que té una persona amb fòbia és molt alt i desproporcionat a el perill real que representa. Per exemple, és cert que una rata pot mossegar, però les probabilitats que ho faci són baixes; però una persona amb fòbia a les rates interpretarà que les possibilitats són altes i que les conseqüències d’aquesta mossegada realment seran catastròfiques, encara que en realitat tampoc és probable que així sigui.
Una altra diferència pel que fa a la por i fòbia, és que la persona amb fòbia evita l’objecte o la situació fòbica durant un temps mínim de sis mesos. És a dir, si tinc por d’alguna cosa i ho he evitat només una vegada o diverses vegades però durant menys de sis mesos, no es consideraria una fòbia. El que sí és cert és que, si comencem a evitar una cosa, la tendència serà seguir evitant-, de manera que finalment es pot convertir en una fòbia.
Una característica fonamental de la fòbia és que aquesta ha de causar molt malestar i fins i tot deteriorar alguna de les nostres àrees vitals, per exemple la feina, la família, els amics, entre d’altres. A més, hem de tenir en compte que per considerar-se una fòbia no s’ha d’associar a cap altra patologia, com ara un deliri o un trastorn Obsessiu Compulsiu.
Quins tipus de fòbies ha?
A l’fer aquesta diferència ens referim a fòbies simples i fòbies complexes. Les fòbies simples impliquen una por desproporcionada a coses concretes, a situacions específiques, a llocs, a activitats, etc. Per exemple, tenir fòbia a anar a el dentista o als gossos. Mentre que les fòbies complexes estan associades a una por profundament arrelat davant de certes situacions, incidents o circumstàncies. Són més complexes i per això incapaciten més la persona que una fòbia simple. Un exemple seria la claustrofòbia o la por a estar en espais tancats, com un ascensor o el metro.
A més, les fòbies simples apareixen en una edat més primerenca, fins i tot algunes solen desaparèixer amb el temps i no solen seguir causant dificultats. No obstant això, les fòbies complexes normalment apareixen en l’adolescència o l’edat adulta i poden durar molt de temps si no es tracten. Encara que cal tenir en compte que no sempre és així, ja que hi ha fòbies simples que poden seguir avançant o aparèixer en l’edat adulta, i fòbies complexes que poden aparèixer en edats més primerenques.
A part d’aquests tipus de fòbies, coneixem molts noms diferents i fòbies a coses que ens poden resultar molt estranyes (por a vomitar, por a dormir, por a orinar, por a el número 13, etc). Hi pot haver tantes fòbies com a coses hi ha al món.
Per què ocorren les fòbies?
Poden ser diverses les causes per les quals una persona desenvolupa una fòbia. En moltes ocasions les aprenem per observació de persones properes a nosaltres. Per exemple, si la nostra mare té fòbia als ocells, probablement durà a terme conductes d’evitació i, sense desitjar-ho, ens transmetrà que aquest és un animal perillós que nosaltres també hem d’evitar. D’aquesta manera, pot començar a instaurar-se en nosaltres aquesta por que finalment pot acabar convertint-se en una fòbia.
D’altra banda, hi ha diversos estudis que diuen que algunes fòbies tenen un origen genètic i que poden compartir moltes persones, independentment de la cultura que els envolti. Creuen que això pot ser degut a una herència d’un comportament instintiu, tement a certs animals perillosos com aranyes o serps, o a fenòmens climàtics com tempestes.
I finalment, una altra de les causes per les quals una persona pot desenvolupar una fòbia és haver viscut o haver observat a algú vivint una experiència traumàtica a la qual associem un objecte o situació. Per exemple, si un dia em va atacar un gat furiós, puc desenvolupar fòbia als gats, o si vaig tenir una mala experiència viatjant amb avió amb turbulències, puc desenvolupar fòbia a volar.
Es poden eliminar les fòbies?
Qualsevol persona pot enfrontar-se a les seves pors i intentar eliminar una fòbia. Hem de tenir en compte que, habitualment, el que solem fer és dur a terme conductes d’evitació cap a això que ens fa por o ens genera ansietat. És lògic: si alguna cosa em fa por, ho evito perquè enfrontar-me a això em genera encara més por i malestar. No obstant això, per superar la fòbia el que hem de fer és exposar-nos a allò que ens fa por. No obstant això, no serveix exposar-se de qualsevol manera i de forma sobtada; així potser només n’agreugem encara més el problema. Per això, és important realitzar una teràpia amb un / a professional de la Psicologia, que abans de planificar l’exposició al temut amb nosaltres / es, també ens donarà tècniques per poder enfrontar-nos de la forma més adequada i amb més seguretat. A més, el / la professional s’ha d’assegurar de fer una avaluació adequada i diagnosticar si el que tenim és una fòbia o alguna cosa diferent, i s’assegurarà d’oferir el millor tractament per al nostre cas.
Si creus que tens una fòbia, si alguna cosa et fa molta por i et genera malestar o si no saps com enfrontar-te a situacions que et provoquen ansietat, pots posar-te en contacte.
