Segurament en algun moment haurem escoltat frases com “Quina estrès, no arribaré a temps!”, “Últimament estic molt estressada, no tinc temps per a res”, “El meu fill està molt estressat, demà té dos exàmens” o “El meu metge m’ha dit que tinc estrès “. No obstant això, tot i que entenguem el que volen dir aquestes persones, probablement ens resulti difícil definir què és l’estrès, encara que sembla fàcil experimentar-ho.
El que sí que sembla clar és el perjudicial que pot arribar a ser l’estrès tant per a la nostra salut física com psicològica, ia més ho percebem com quelcom intern i del que no podem escapar, sinó que hem de suportar i resignar-nos a que sigui així. No obstant això, esperem que aquest post desmenteixi aquesta creença.
Què és l’estrès?
L’estrès no és més que la nostra manera d’afrontar i adaptar-nos a les demandes o situacions que la vida ens va deparant.
L’estrès afecta tothom i és adaptatiu. Diguem que és una resposta adaptativa a certes situacions. El que passa és que ens confonem i quan fem servir la paraula “estrès” en realitat ens estem referint a un estrès excessiu o desadaptatiu.
Què ens pot causar aquest estrès excessiu?
Qualsevol canvi o demanda que pugui ser percebut per nosaltres / es com amenaçant, encara que també pugui tenir un caràcter positiu. És a dir, que ens estressem o no, no depèn del que ha passat, de la demanda o de canvi, sinó que en la majoria dels casos depèn de com ho percebem i quin significat li donem.
Per ordenar una mica, podríem dir que les principals fonts d’estrès es divideixen en:
- Successos vitals intensos i extraordinaris.
- Successos diaris de menor intensitat.
- Successos de tensió crònica mantinguda.
Els primers es donen poques vegades i, tot i que tenen una intensitat molt alta, no afecten tant a les nostres vides perquè succeeixen de forma puntual. Per exemple, casar-se, separar-se, començar a treballar, ser acomiadat, una operació quirúrgica, etc.
Els segons es donen amb molta més freqüència, i encara que la seva intensitat sigui menor, afecten més que els primers perquè fan que el nostre organisme respongui constantment a alguna cosa que percep com estressant. Recordem que l’estrès és una resposta adaptativa sempre que es doni davant un succés realment amenaçant. El nostre cos està preparat per a això de forma puntual, però no de forma constant. Si el mantenim molt de temps pot tenir conseqüències tant físiques com psicològiques. Per exemple, el trànsit, interrupcions diàries que ens impedeixen treballar eficaçment, excessives tasques per al temps que es disposa, etc.
Els últims, que són situacions d’estrès amb una freqüència i una intensitat elevades, són els que més conseqüències negatives tenen, ja que a més de fer-nos respondre constantment, aquesta resposta és molt elevada, amb la qual cosa més difícil és mantenir-la en el temps de forma saludable. Per exemple, malalties prolongades, mal ambient laboral constant, estar molt temps sense feina, amb una mala relació de parella o cuidant una persona dependent, etc.
La resposta d’estrès depèn de la freqüència i intensitat dels successos que la desencadenen?
No exclusivament. La resposta d’estrès depèn principalment de tres factors:
- La situació, que és el que comentàvem en el punt anterior.
- La interpretació que fem de la situació, que és el més important perquè és el que més depèn de nosaltres / es.
- Els recursos o habilitats que creiem que disposem per enfrontar-nos a ella.
Recordem que la situació “estressant” pot ser agradable o aversiva. Per exemple, casar-se pot ser una situació estressant ja que genera un canvi i ens exigeix un seguit de recursos. No obstant això, el puc percebre com una cosa agradable i que em motiva o a l’inrevés, com una cosa que m’atabala i em genera malestar. Qualsevol de les dues coses poden exigir que ens adaptem a un canvi i, en conseqüència, que haguem de generar els recursos necessaris per afrontar la situació.
Què passa al nostre cos quan tenim estrès?
Quan s’activa la resposta de l’estrès succeeixen molts canvis immediats en el nostre cos com, per exemple, un augment de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial i muscular, una major circulació en braços i cames, dèficits en el sistema immunològic, entre d’altres.
Això té molt sentit si ens trobem amb un ós o un lleó i hem de escapar o fugir o, en el pitjor dels casos, enfrontar-nos a ells. No obstant això, la nostra resposta d’estrès s’ha mantingut igual al llarg de l’evolució tot i que ara no vivim amb lleons o óssos. Llavors activem aquesta resposta davant de situacions en les que realment seria més adaptatiu utilitzar altres.
Quines conseqüències té?
Mantenir l’estrès durant molt de temps o tenir respostes elevades d’estrès davant situacions en què no és necessari, fa que activem recursos que són útils per a un moment puntual i de perill real, però no de forma mantinguda o massa elevada.
Què passa llavors? Que el nostre cos es ressent, puc començar a tenir problemes de cor, mal de cap o d’esquena, refredats constants, problemes de concentració, de memòria o de rendiment, ansietat, depressió, baixa autoestima, irritabilitat, insomni, augment de l’consum de tòxics , conductes impulsives i compulsives, per nomenar algunes. A cada persona les conseqüències poden ser diferents i tant poden ser físiques com psicològiques.
Com es poden millorar?
Com hem dit, en la majoria dels casos, l’estrès el generem nosaltres / as mateixos / es, amb la percepció i la interpretació que li donem al que ens passa. Per tant, la superació o maneig de l’estrès és una habilitat que pot adquirir-se.
Un pas important és diferenciar entre les situacions que podem canviar i aquelles que hem d’acceptar. Intentar tenir el control sobre alguna cosa que no està a les nostres mans, ens produirà frustració i estrès desadaptatiu.
Són diverses les tècniques que fem servir per ajudar les persones que tenen un estrès excessiu, com ara rebaixar la tensió física a través de tècniques de relaxació, tècniques per aprendre a canviar pensaments i creences establertes que no ens ajuden, habilitats de comunicació assertives, entre d’altres.
És molt habitual en consulta?
Sí, ho és. Hi ha persones que vénen directament queixant-se d’un problema d’estrès que tenen ben identificat, però moltes altres van a consulta per un motiu diferent, com pot ser un problema sexual, per exemple, que realment té a veure amb un problema d’estrès excessiu. En aquest cas, a més del tractament sexològic, haurem de treballar aquest estrès. Pel que entre uns casos i altres, finalment són molts els pacients amb els que treballem l’estrès i els resultats solen ser molt satisfactoris si el / la pacient s’adhereix a el tractament.
Si estàs passant per un moment estressant o et sents identificat / a amb alguns dels símptomes anteriorment esmentats i no saps com gestionar-los, pots contactar amb nosaltres …
