TDAH en Adults: Mites i Realitats

Què és el TDAH?

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta l’atenció, el control dels impulsos i l’activitat física. Tot i que se sol diagnosticar en la infància, moltes persones continuen presentant símptomes en l’edat adulta. De fet, en els últims anys, s’ha reconegut cada vegada més l’impacte del TDAH en els adults.

Diferències entre el TDAH en nens i adults

El TDAH no es manifesta de la mateixa manera en nens i adults. Mentre que en els nens sol ser més evident la hiperactivitat, els adults tendeixen a mostrar altres símptomes més subtils, com la inatenció, la dificultat per gestionar el temps, dificultats per gestionar les emocions o fins i tot l’excés d’impulsivitat en les decisions quotidianes. Aquests símptomes poden afectar el rendiment en el treball, les relacions interpersonals i el benestar general.

En els adults, els signes més comuns inclouen:

• Dificultat per concentrar-se en tasques prolongades.
• Procrastinació crònica.
• Desorganització en la vida diària.
• Problemes per mantenir l’ atenció en converses o reunions.
• Impulsivitat en decisions importants o financeres.

Com sé si tinc TDAH si mai m’ho han diagnosticat? És realment important tenir un diagnòstic?

Si mai t’han diagnosticat TDAH però sents que les teves dificultats d’atenció, impulsivitat o desorganització estan afectant la teva vida diària, és possible que et preguntis si podries tenir el trastorn. Sovint, els adults que busquen ajuda ho fan després d’experimentar frustració amb les seves dificultats per complir amb responsabilitats laborals o personals, o després de notar que les seves relacions es veuen afectades.

Autoavaluació i símptomes clau:

• Et costa concentrar-te fins i tot en tasques que consideres importants?
• Sovint et sents abocat per la quantitat de coses que has de fer?
• Et resulta difícil completar tasques sense distreure’t o procrastinar?
• Tendeixes a prendre decisions impulsives de les que després et penedeixes?
• Tens problemes per recordar detalls importants de la teva vida diària?

La importància del diagnòstic

Si bé moltes persones poden presentar alguns d’aquests símptomes ocasionalment, tenir un diagnòstic formal pot ser molt important per comprendre millor les teves dificultats i rebre el tractament adequat. El diagnòstic et permetrà accedir a eines, teràpies i, si cal, medicació que poden millorar la teva qualitat de vida. A més, t’ajudarà a evitar l’autocrítica constant, ja que comprendràs que certes dificultats no són per falta d’esforç, sinó per la presència d’un trastorn del neurodesenvolupament.

Profecia autocomplerta i sobrediagnòstics en xarxes

Les xarxes socials han amplificat la conversa sobre el TDAH, però també han generat un excés d’autodiagnòstics i, en alguns casos, desinformació. Moltes persones poden sentir-se identificades amb alguns símptomes del TDAH, com la distracció o la falta d’organització, i arribar a la conclusió errònia que pateixen el trastorn. Si bé el diagnòstic ens serveix per descriure i, en alguns casos, explicar el comportament, no s’ ha d’ utilitzar com a escut per justificar comportaments inadequats.

El risc de la profecia autocomplerta

La profecia autocomplerta es refereix a com les creences que tenim sobre nosaltres mateixos poden influir en el nostre comportament. Si algú, basant-se en informació incompleta o incorrecta de les xarxes, es convenç que té TDAH, podria començar a adoptar comportaments que reforcin aquesta creença, encara que no tingui el trastorn. Per exemple, podria descuidar la seva capacitat de concentració i productivitat, atribuint tot a un diagnòstic que mai s’ha confirmat professionalment.

El sobrediagnòstic en xarxes

Tot i que les xarxes socials han permès una major consciència sobre el TDAH, també han contribuït a la generalització dels símptomes. És important recordar que només un professional de la salut mental pot fer un diagnòstic precís. No tothom que se sent dispers o té dificultats per concentrar-se pateix TDAH, ja que aquests símptomes poden estar associats a altres problemes, com l’ansietat, l’estrès o l’insomni.

Hi ha adults funcionals amb TDAH?

Sí, molts adults amb TDAH aconsegueixen portar vides plenament funcionals, tot i que el seu èxit pot dependre en gran mesura del tractament i el suport que rebin. La clau està a aprendre a gestionar el trastorn, identificant les àrees on tenen més dificultats i desenvolupant estratègies per sobreviure-les. Això ens porta a l’últim punt, el concepte de neurodivergència.

Persones Neurodivergents: Què són?

El terme neurodivergent s’utilitza per descriure persones el cervell de les quals funciona de manera diferent a la norma neurològica dominant. Això inclou persones amb condicions com el TDAH, l’autisme, la dislèxia i altres diferències cognitives. Ser neurodivergent no es considera una malaltia, sinó una forma diferent de processar la informació i experimentar el món (per saber més sobre neurodivergència podeu visitar el blog Altes Capacitats en adults: una neurodivergència invisibilitzada)

Habilitats potenciades pel TDAH

En el cas dels adults amb TDAH, tot i que molts enfronten desafiaments en l’atenció i la impulsivitat, també poden desenvolupar habilitats socials i emocionals úniques que els permeten sobresortir en certes àrees. Alguns exemples inclouen:

• Creativitat i pensament fora del convencional: Les persones amb TDAH sovint tenen una perspectiva única que els permet veure solucions on d’altres veuen problemes. Aquesta capacitat per pensar de manera diferent pot ser un gran avantatge en treballs creatius, com l’ art, l’ escriptura, o la resolució de problemes complexos en l’ àmbit laboral.
• Alta capacitat per connectar amb els altres: Tot i que el TDAH pot generar dificultats en la gestió del temps o l’atenció, moltes persones amb aquest trastorn desenvolupen fortes habilitats socials. Poden ser extremadament empàtiques, comunicatives i hàbils per establir relacions interpersonals. La hiperactivitat o la impulsivitat de vegades es manifesten en forma d’ una gran energia social, que pot ser percebuda positivament pel seu entorn.
• Resiliència i adaptabilitat: Les persones neurodivergents solen estar acostumades a superar obstacles des de primerenca edat, cosa que els confereix una gran capacitat per adaptar-se a situacions canviants o desafiants. Això les fa resilients, capaces de manejar l’adversitat amb més facilitat que altres persones.

Neurodiversitat en l’ entorn laboral i social

En els últims anys, la societat ha començat a apreciar cada vegada més els talents únics que porten les persones neurodivergents. Empreses i comunitats estan reconeixent el valor de tenir equips diversos quant a capacitats cognitives, ja que aquesta diversitat enriqueix les perspectives i les solucions als problemes.

Per exemple, en l’àmbit laboral, les persones amb TDAH poden destacar en entorns dinàmics, on la creativitat i la presa ràpida de decisions són habilitats clau. El “secret” està en entendre que les diferències no són una barrera, sinó una oportunitat per explorar habilitats que poden beneficiar tant l’individu com el col·lectiu.

Estratègies que poden ajudar els adults amb TDAH:

• Estructuració del temps: Mantenir una rutina diària i utilitzar eines com agendes o recordatoris pot ajudar a evitar la desorganització.
• Tècniques de mindfulness: La pràctica de l’ atenció plena pot millorar la concentració i reduir la impulsivitat.
• Teràpia cognitiu-conductual: Aquesta forma de teràpia és altament efectiva en adults amb TDAH, ja que els ensenya a manejar millor els seus pensaments i comportaments.
• Exercici físic: Mantenir-se físicament actiu pot millorar la concentració i el benestar general.

Si t’han diagnosticat TDAH, creus que pots tenir o bé comparteixes la teva vida amb algú que en té, i/o si necessites més informació, assessorament o suport psicològic, som aquí per ajudar-te.

Quico Martínez Milà
Psicòleg General Sanitari
Nº de col·legiat: B-03457