- Vinga fill, hem de seguir amb els deures de cal·ligrafia. Agafa un llapis
- Val…
El Marc, amb expressió de dubte, es mira el pot de pintures, on hi havia llapis, bolígrafs i llapis de colors, tot barrejat. Agafa un llapis lentament, mira la mare i pregunta:
- Un llapis has dit?
La mare, amb estranyesa, el mira i li diu:
- Sí, cal poder esborrar si ens equivoquem.
El Marc, que entén el que diu la mare, assenteix amb més convicció i agafa el llapis amb més força. Obre el quadern i comença a copiar les frases de l’exercici. Al cap d’uns minuts, el Marc pregunta:
- Mamà, no ho entenc… per què haig d’escriure amb el llapis? Mira, per exemple, la paraula “vaca” no està bé així, és blanca… i amb el llapis és gris.
Al principi, la mare del Marc no està gaire segura del que acaba d’escoltar, però en pocs segons reacciona i li pregunta al seu fill:
- Com que és blanca? A què et refereixes, Marc?
- Doncs això, que és blanca, perquè l'”A” és blanca, així que “vaca” també és blanca.
- Entenc…
Si en llegir aquest diàleg no entens res, probablement és perquè no siguis una persona com el Marc. No et preocupis, al Marc no li passa res dolent, només és un nen amb sinestèsia de tipus grafema-color. El cervell del Marc associa d’una manera tan forta les lletres amb els colors, que fins i tot sent que les pot veure. En realitat, no les veu, el Marc sap que només són al seu cap, però encara creu que els altres ho perceben igual.
Perquè la resta ho entengui, i salvant molt les diferències, és com quan hem mirat al sol i tot seguit veiem certes nebuloses de colors en el nostre camp visual. Tots sabem que és un efecte de la llum, que és cosa dels nostres ulls, però ho veiem igualment. Passa igual amb les lletres de colors que el Marc percep. Una diferència important és que el Marc té ben estructurades aquestes associacions. Sempre percep les lletres del mateix color. Per exemple, si ens fixem en les vocals, per al Marc la A és blanca, l’E és verda o blava, la I és taronja, l’O és marró i la U és negra, sempre igual.
Les experiències sinestèsiques són idiosincràtiques, això vol dir que cada persona amb sinestèsia pot tenir percepcions úniques i diferents. Per exemple, una persona pot veure el número 7 de color groc, mentre que una altra pot veure’l blau. Aquestes percepcions no són meres associacions, sinó experiències sensorials automàtiques, reals i vívides.
Què és la sinestèsia?
La sinestèsia es defineix com la capacitat de percebre sensacions de diferents sentits de forma conjunta o creuada. No és simplement una associació d’idees, sinó una percepció real i tangible. Per exemple, una persona sinestèsica pot veure un color específic en escoltar una nota musical o sentir una textura particular en assaborir un aliment.
Tipus de sinestèsia
Existeixen diversos tipus de sinestèsia, cadascun amb les seves pròpies característiques úniques. Algunes d’elles són:
- Sinestèsia Grafema-Color: És la més comú. Les lletres i els números es perceben en colors específics.
- Sinestèsia Música-Color: Els sons musicals evoquen la percepció de colors.
- Sinestèsia Lèxic-Gustativa: Les paraules evoquen sabors específics.
- Sinestèsia Tàctil-Visual: Les textures tàctils provoquen la percepció de colors o formes visuals.
- Sinestèsia Auditiva-Tàctil: Alguns sons evoquen sensacions tàctils.
- Sinestèsia Tàctil-Gustativa: Algunes textures evoquen sabors.
Causes, explicacions i desenvolupament
Tot i que la causa exacta de la sinestèsia no es coneix completament, es creu que pot estar relacionada amb una activació creuada d’àrees adjacents del cervell que processen diferents informacions sensorials. També hi ha un component genètic, ja que la sinestèsia tendeix a ser més comuna en certes famílies.
També hi ha certa evidència de que en els primers anys d’edat, aquesta sinestèsia és generalitzada en tots els nadons. Les interconnexions entre diferents zones cerebrals són molt més freqüents a l’inici de la nostra vida i a mesura que el cervell va creixent, les diferents zones del cervell van especialitzant-se i aquesta interconnectivitat va fent-se menys acusada. Per això, alguns adults afirmen haver estat sinestèsics de petits, i no ser-ho de grans. Tot i així, no sol desaparèixer amb l’edat. El més comú és que les experiències sinestèsiques variïn en intensitat al llarg del temps.
La sinestèsia també es pot donar de forma adquirida. En casos estranys, es pot desenvolupar a l’edat adulta a causa de lesions cerebrals, consum de drogues o estimulació sensorial intensa. Aquesta forma de sinestèsia adquirida pot ser temporal o permanent, depenent de la causa subjacent.
Condicions relacionades
L’associació amb altres condicions neurològiques no queda clara. Tot i que pot ser indicador d’una ment neurodivergent i requerir major estudi, la presència de sinestèsia no té per què anar lligada a cap condició, ni a cap dificultat ni a cap trastorn.
Les persones sinestèsiques poden tenir una major capacitat per visualitzar conceptes abstractes i per relacionar diferents formes d’informació sensorial. Per això, també s’ha intentat veure si existia relació amb les altes capacitats. No obstant això, les persones amb sinestèsia poden tenir qualsevol nivell d’intel·ligència. La condició en si mateixa no sembla ser un indicador clar de major o menor intel·ligència general.
En el que sí que sembla estar relacionada és amb la creativitat i les habilitats artístiques. Es creu que pot ser degut al què la sinestèsia pot proporcionar una font addicional d’ inspiració i una forma única de percebre el món. Artistes com Kandinsky i músics com Liszt han utilitzat les seves experiències sinestèsiques en el seu treball creatiu.
Si creus que pots ser una persona amb sinestèsia i saber si pot estar relacionat amb alguna altra condició, pots acudir a una psicòlega o a un psicòleg general sanitaris.
La sinestèsia ofereix una finestra fascinant per entendre com el cervell humà pot processar la informació de maneres úniques i complexes. És una prova més de la neurodiversitat que caracteritza la ment humana. Si creus que pots ser una persona amb sinestèsia, pots continuar informant-te en les publicacions i tests de la Universitat de Granada. També pots veure documentals al respecte, com Flipar en Colors:
Guillem Nicolau Coll
Psicòleg General Sanitari
Nº col.: B-02773