Què és l’ansietat per separació en adults?
L’ansietat per separació en adults (ASAD, per les seves sigles en anglès) es manifesta per una por intensa i persistent a separar-se d’una persona significativa perquè generalment temen que els pugui passar alguna cosa dolenta a ells mateixos o a la persona significativa si estan separats. Aquesta problemàtica pot interferir greument amb la capacitat de l’individu per funcionar en la seva vida diària, afectant la seva feina, relacions i benestar general. Tot i que és més freqüentment observada en nens, també pot presentar-se en adults, manifestant-se certes diferències degudes a la major complexitat de les relacions i les responsabilitats. En nens, l’ansietat per separació sol ser cap als cuidadors principals, mentre que, en els adults, l’ansietat pot ser desencadenada per l’absència o separació d’un cònjuge, un fill, un amic proper o qualsevol altra figura significativa.
Símptomes més comuns d’ansietat per separació en adults
Els símptomes que presenta una persona amb ASAD són variats i poden afectar significativament la seva vida. Alguns dels més comuns inclouen:
- Malestar i sentiments intensos d’angoixa a l’anticipar o experimentar la separació de la persona o persones a les quals s’està aferrat.
- Por desmesurada que alguna cosa dolenta li passi a la persona significativa, generant-se una preocupació constant que ocorri un accident o algun esdeveniment desafortunat que els separi.
- Temor a estar sol o a ser independent.
- Resistència a separar-se, negant-se a deixar la persona significativa i mostrant una gran dificultat per enfrontar la separació.
- Evitar dur a terme activitats diàries per por a la separació, com sortir a treballar o estudiar.
- Símptomes físics, com mals de cap, nàusees o molèsties gastrointestinals durant la separació.
- Dificultat per conciliar el son i malsons recurrents sobre la separació.
Quan i per què es produeix l’ansietat per separació?
Aquest trastorn ha estat considerat típicament com un trastorn que s’inicia en la infantesa o l’adolescència, tal com indicava el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV-TR) que només permetia diagnosticar-lo si s’havia iniciat abans dels 18 anys i s’incloïa dins del grup de trastorns d’inici en la infantesa o adolescència. Això ha generat que sigui un trastorn poc reconegut i infradiagnosticat en adults. Tot i així, estudis epidemiològics més actuals han demostrat que prop d’un 6% dels adults experimenten aquest problema, i molts desenvolupen els símptomes després dels 18 anys. Per tant, pot haver-se iniciat en la infantesa o l’adolescència i persistir fins a l’edat adulta, o haver-se iniciat en l’edat adulta sense que hi hagi indicis d’haver patit el trastorn en altres etapes prèvies. En l’última edició (DSM-5), aquest límit d’edat es va eliminar i el trastorn s’inclou actualment dins d’una categoria més àmplia de trastorns d’ansietat.
En algunes ocasions, un ASAD pot ocórrer després d’una situació estressant o traumàtica en la vida d’una persona, generalment relacionada amb una pèrdua (mort d’un ésser estimat, una ruptura de parella, un canvi de residència, etc.). Haver patit adversitats en la infantesa, com la pèrdua d’algú estimat, abús o negligència, poden augmentar la vulnerabilitat a patir aquest trastorn. Però no només és el context el que influeix, ja que també hi ha diferents factors personals que es consideren de risc per a l’aparició d’un ASAD, com per exemple tenir una baixa tolerància a la incertesa, tenir una alta sensibilitat a l’ansietat, posseir un estil d’aferrament ansiós i la presència d’altres trastorns mentals, especialment altres trastorns d’ansietat o de l’estat d’ànim.
Com superar-la?
Per tractar l’ansietat per separació, primer s’ha de dur a terme una bona avaluació de la persona i del seu context. Cada cas és únic i, per tant, la seva intervenció també ha de ser-ho. A continuació, s’exposen algunes de les estratègies generals més eficaces per al tractament d’aquesta problemàtica:
- Aprendre sobre el trastorn d’ansietat per separació i com funciona. Això pot ajudar a desenvolupar una major consciència sobre el problema, així com una major empatia i comprensió cap a un mateix.
- Aprendre a identificar aquells pensaments que generen o intensifiquen la por a la separació, i modificar-los per altres més funcionals i ajustats a la realitat.
- Exposar-se gradualment a les situacions temudes relacionades amb la separació en un ambient controlat perquè l’ansietat es vagi reduint progressivament.
- Aprendre estratègies i realitzar pràctiques que ajudin a gestionar l’estrès i l’ansietat, com la respiració diafragmàtica, la relaxació muscular progressiva o el mindfulness.
- Fomentar una xarxa de suport social sòlid per a la persona, que inclogui més persones a part de la persona de la qual tem separar-se. En molts casos serà important comptar amb la col·laboració de les persones significatives perquè no reforcin sense voler els comportaments que la persona amb ASAD fa i que contribueixen al fet que es mantingui la por a separar-se.
- En alguns casos, especialment en casos severs, es pot considerar l’ús de psicofàrmacs en combinació amb la teràpia psicològica per ajudar a gestionar els símptomes.
- En el cas que hi hagi altres problemes que acompanyin l’ASAD, com altres trastorns d’ansietat, també s’haurà de treballar sobre ells perquè interfereixin el mínim possible en l’ansietat per separació.
El trastorn d’ansietat per separació és un problema que pot generar molt de malestar i arribar a ser molt limitant. Si et sents identificat i creus que podem ajudar-te, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Referències bibliogràfiques
Baldwin D. S., Gordon R., Abelli M., Pini S. (2016). The separation of adult separation anxiety disorder. CNS Spectrums, 21, 289–294.
Zhou, H. (2024). Risk factors relevant to adult separation anxiety disorder. Transactions on Social Science, Education and Humanities Research, 5, 473–480.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Núm. B-02615
