Et costa dir no? Anteposes les necessitats dels altres a les teves? Et sents culpable quan et prioritzes? Si és així, diríem que et costa posar límits.
Per què és important saber posar límits als altres?
Els límits són barreres que posem als altres per a protegir-nos mental, física i emocionalment. Per a posar límits és necessari que expressem als altres de manera clara i assertiva què és el que volem o necessitem en un moment concret.
Tens dret a posar límits. Posar límits no és el mateix que ser egoista, atès que també es tenen en compte les necessitats de l’altre. Quan els marquem, estem enviant un missatge clar: tinc dret a que se’m tracti amb respecte i s’atenguin les meves necessitats.
Per a posar límits no necessites que aquests hagin estat sobrepassats amb anterioritat, ni que ens ofenguin o ens facin res dolent. Els límits han de posar-se sempre que un els necessiti.
En un altre blog ja vàrem parlar de la importància de l´autocura i com aquesta requereix atendre les nostres necessitats. Si les identifiquem, però no les expressem davant els altres, no serveix de res. Posar límits és un acte d’amor cap a un mateix.
No obstant això, aprendre a fer-ho no és un procés fàcil. Sovint, pensem que amb fer-ho una sola vegada, serà suficient. Però la realitat és que requereix de constància.
Fer-ho ens permetrà crear relacions sanes i equilibrades. Enfortir la nostra autoestima i conèixer-nos millor.
Per què em costa posar límits?
Culpabilitat
- La me va cap sempre em demana fer hores extres.
- I per què no li dius que no pots?
- Perquè moltes vegades no tinc res a fer després del treball i em sap greu.
Por al rebuig
- Si li dic que no m’agrada quan em fa aquest tipus de bromes s’enfadarà i no voldrà quedar més amb mi.
Responsabilitat autoexigida: Fer-nos responsables de tot encara que no ens correspongui. Moltes persones creuen que fent això ajuden als altres, però desatendre els nostres límits no és ajudar, sinó fer-nos càrrec de problemes o obligacions que no són nostres i, amb això, per a ajudar als altres ens danyem a nosaltres/as mateixos/as.
- La meva germana no té a ningú que cuidi els nens quan surt.
- Surt molt sovint?
- Tots els divendres.
- I si tu vols sortir un divendres?
- Intento canviar els meus plans per al dissabte.
Ús d’una comunicació passiva. Les nostres necessitats no s’estableixen de manera clara i sovint no se’ls dóna prioritat.
- Jo no volia anar a la platja. Hi anam tots els caps de setmana i a mi no m’agrada.
- I què li vas dir?
- “Tal vegada podríem anar d’excursió… o bé, el que tu vulguis, la platja també em sembla bona idea”.
Por al conflicte
- Si el teu cap et va dir que et pujaria el sou passat un any, tens dret a sol·licitar-lo.
- Ja, però ell no m’ha dit res, a veure si s’enfadarà.
Autoestima baixa: sents que les teves necessitats no són importants
- Si et trobes malament no tens per què mantenir relacions sexuals
- Però ell sí que volia i si li dic que no, pot pensar que no l’estim i buscar-se a una altra.
Els límits poden causar resistències
Advertiment a navegants: posar límits on abans no n’hi havia, pot crear resistència en la persona que els rep. Pot ser que aquesta persona s’enfadi o ens intenti manipular a fi de fer-nos sentir culpables. És NORMAL trobar resistència al principi, però a fi de crear límits sòlids, hem de romandre ferms.
Imagina’t que cada nit havent sopat li dono un gelat al meu fill. No em sembla bé, però ho faig per a evitar-me un problema a última hora del dia, ja que estic esgotada. Un dia decideixo que ja està bé; que s’han acabat els gelats després de sopar. Com creus que reaccionarà el nen? Perquè, parlant clar, em muntarà un “xou”. El nen intentarà forçar aquest límit a veure si jo em rendeixo i li llevo.
Doncs el mateix ocorre amb moltes persones adultes, quan veuen un límit que no els agrada, es disposen a empènyer-lo a veure si aconsegueixen que el tornem a llevar. Per tant, encara que a vegades costi i la culpabilitat o l’esgotament ens tempti, és important que mantinguem els nostres límits.
Si cada migdia agaf el “tupper” d’un company de treball i un dia s’enfada, però al següent em diu que no passa res, a mi m’indica que jo puc fer “el que em dona la gana” perquè hi haurà vegades en les quals podré sortir-me amb la meva. Per tant, els límits no es poden anar llevant i posant.
Hi haurà persones que acceptaran els nostres límits a la primera, persones a les qui els costarà més i d’altres que decidiran no acceptar-los. Aquestes últimes són persones que no respecten els nostres drets.
Per tant, hem de ser pacients ja que posar límits no implica que el nostre entorn els vagi a encaixar bé a la primera. Però amb perseverança, majoritàriament, s’acaben acceptant.
Com aprendre a posar límits als altres?
- En primer lloc, identifica els teus límits. Accepta’t i prioritza’t.
- Posa’t límits a tu mateix/a.
- Aprèn a decidir per tu mateix/a sense que l’opinió dels altres influeixi. Allibera’t de pressions que no et corresponen i de culpes.
- Accepta les teves pors i entén que posar límits no sempre té per què generar un conflicte ni significa que perdis l’afecte dels altres.
- Aprèn a expressar-los de manera assertiva. Recorda que existeixen diversos estils de comunicació i que no tots són apropiats ni ajuden a establir límits sans. Tens dret a dir que no sense justificar-te alhora que ets amable i respectuós.
- Accepta les resistències i normalitza-les com a part del procés.
- La reacció de l’altra persona no depèn de tu. Si després de comunicar els teus límits de manera clara i assertiva et trobes amb una persona que no els accepta i s’allunya de tu per això, llavors aquesta persona no és capaç de tenir una relació sana i equilibrada amb tu.
- Respecta els límits dels altres.
- Tingues paciència i sigues constant.
- Demana ajuda si necessites aprendre com fer-ho o a manejar la teva autoestima, des del servei de psicologia sanitària podem ajudar-te.
