Les ruptures romàntiques són més comunes del que es pensa, i estan augmentant cada vegada més: per exemple, a Espanya va haver-hi un total de 86851 divorcis en 2021, un 12,5% més que l’any anterior. Els motius que poden portar a trencar una relació són múltiples (infidelitat, falta de confiança, avorriment, l’aparició d’una tercera persona…), i cadascun pot portar a un procés de superació diferent. Així, travessar una ruptura pot ser molt complicat, sobretot perquè és un procés al qual solen acompanyar molts canvis de rutina (per exemple, deixar de parlar amb algú tots els dies, haver de mudar-nos de la nostra pròpia casa, etc.) Al final, una ruptura suposa la fi d’alguna cosa que portàvem un temps construint amb una altra persona, per la qual cosa suposa la fi d’una part de nosaltres. No obstant això, existeixen diferents pautes que podem dur a terme perquè l’etapa post-ruptura sigui tan amena com sigui possible.
Com ens afecta una ruptura amorosa?
Els efectes d’una ruptura amorosa poden ser varis, i depenen de si hem estat la persona que ha pres la decisió de trencar, o la que ha estat deixada. També depenen de si la relació ha acabat de bones formes, o després d’algun esdeveniment traumàtic (per exemple, una infidelitat). Per descomptat, totes dues persones compartiran uns certs sentiments, com la sensació de solitud i de tristesa. Això és natural, ja que una ruptura suposa la fi d’una etapa i, amb això, la fi de moltes rutines.
La persona que ha pres la decisió pot sentir una certa culpabilitat, fins i tot penediment. És possible que tingui pensaments rumiatius respecte a si ha pres la decisió correcta, si pot tornar enrere, etc. Això li pot generar sensacions de por i incertesa. Per part seva, la persona que ha estat deixada pot sentir ràbia i ressentiment, ja que pot viure la ruptura com una traïció.
Fases d’una ruptura amorosa
Es parla de diferents fases que ocorren després d’una ruptura amorosa, fases que són les mateixes que ocorren en un dol, ja que, en definitiva, una ruptura amorosa es tracta d’una pèrdua; no obstant això, cal tenir en compte que no tenen per què ocórrer per a tothom, ni de manera lineal (per exemple, poden ocórrer de forma circular, repetint-se en el temps). Aquestes serien:
Estat de xoc: especialment per a la persona que ha estat deixada. Pot anar acompanyada d’una sensació de “núvol mental”, de desorientació, o de negació de la realitat.
Negociació: és tota l’etapa en la qual apareixen les ganes de tornar amb l’exparella. Pot portar a tenir trobades sexuals casuals amb aquesta, a escriure-li missatges dient que la troba a faltar, etc. Especialment, la persona que ha estat deixada pot tractar de convèncer a l’altra perquè recapaciti sobre la seva decisió. D’aquesta manera, pot arribar a ser fins a excessiva la insistència.
Enuig: de nou, especialment per a la persona que ha estat deixada. El cervell tendeix a pensar en les coses dolentes de l’altra persona, tots els seus defectes, per a intentar suavitzar el dolor i sentir-se millor.
Tristesa i dol: és l’etapa on es comença a assumir la realitat de la ruptura. La pena se sent per la pèrdua de la parella, però també per la pèrdua de tots els plans futurs, així com de l’autoimatge que tenien al costat d’aquesta persona.
Acceptació: l’última etapa correspon a l’acceptació plena de la realitat. Sol anar acompanyada de nous projectes; per exemple, les persones es poden apuntar a noves activitats, començar a sortir amb altres persones, etc.
Quant temps dura?
La durada del dol és diferent per a cada persona, per la qual cosa no es pot parlar de temps concrets. Hi ha persones que triguen a superar una ruptura unes setmanes, mentre que unes altres poden trigar més d’un any. Aquest temps dependrà del motiu de la ruptura, del context personal de cadascun, d’experiències prèvies, el temps en què es va estar en la relació, etc.
És important no atabalar-se amb la superació, perquè es tracta d’un dol més, amb els seus ritmes, pel qual cal passar inevitablement. Encara que sigui un procés natural, és cert que hi ha unes certes pautes que podem seguir per a accelerar o mitigar el procés.
Pautes psicològiques per a superar una ruptura amorosa
Dona’t suport en gent pròxima: fer plans socials i parlar de la ruptura amb amics i familiars sol ser molt útil, perquè mitiga el sentiment de solitud i ens fa sentir acompanyats.
Troba activitats noves: començar nous entreteniments, o dedicar-los més temps a aquells que ja teníem pot ser molt útil per a distreure’ns i reforçar la nostra autoimatge a nivell individual (reconnectar amb nosaltres mateixos).
El contacte zero pot ser útil en alguns casos: molta gent parla del contacte zero amb l’exparella (desaparèixer de la seva vida completament, almenys durant un temps). Això, tanmateix, dependrà de cada cas, segons les necessitats de cadascun. Hi haurà persones que no vulguin perdre la relació amb l’exparella perquè han acabat en bons
termes. Es tracta d’escoltar-nos a nosaltres mateixos, i comunicar amb l’altra persona per a saber què és el millor en cada cas. També, hi haurà vegades en què el contacte zero no serà possible encara que es vulgui, per exemple, quan es tenen fills.
Realitza aquelles coses a les quals havies renunciat: fins i tot en relacions de parella molt sanes, és possible que renunciem a unes certes coses (per exemple, que haguéssim entrat en una rutina de ficar-nos al llit d’hora per a matinar l’endemà perquè la nostra parella ho preferia). Tractar de trobar les coses a les quals havíem renunciat, i durles a terme, pot ser molt alliberador per a tractar de trobar uns certs beneficis davant la ruptura.
Acudir a un psicòleg: realitzar teràpia o acompanyament psicològic pot ser molt útil per a travessar el dol de la millor forma possible. D’altra banda, també existeixen parelles que trenquen per mutu acord, fet que sol facilitar el procés de separació madura i sana.
Referències
Sprecher, S. (1994). Two sides to the breakup of dating relationships. Personal
relationships, 1(3), 199-222.
Sprecher, S., Felmlee, D., Metts, S., Fehr, B., & Vanni, D. (1998). Factors associated with
distress following the breakup of a close relationship. Journal of Social and Personal
Relationships, 15(6), 791-809.
Xavi Ponseti
Col. Nº B-03138
