Què és el triangle de l’amor de Sternberg?
La teoria triangular de l’amor és una de les teories més acceptades i esteses que vol explicar l’amor en les relacions de parella. Va ser proposada a finals dels anys 80 pel psicòleg nord-americà Robert J. Sternberg, també professor de la Universitat de Yale. És àmpliament reconegut per les seves investigacions, no només pels treballs centrats en l’amor, sinó també per l’estudi de la intel·ligència o la creativitat.
El triangle de Sternberg és una teoria molt útil que ens permet entendre aquest sentiment tan complex que és la base de les nostres relacions interpersonals. Descriu tant els elements que componen l’amor, així com les possibles combinacions a l’hora de formar les nostres relacions.
Quins són els pilars de l’amor?
Sternberg assenyala que l’amor està format per tres components fonamentals: intimitat, passió i compromís. Aquests tres elements representen els cantons d’una piràmide, situant-se la intimitat al punt més alt i la passió i el compromís a banda i banda de la part inferior.
La intimitat cal entendre-la com aquells sentiments dins de la relació que promouen l’apropament, l’enllaç, la connexió, la confiança i l’afecte. És a dir, el coneixement, la confiança i l’afecte que manifesta una persona cap a una altra sorgeix dels sentiments de proximitat, de l’enllaç i de la relació, el desig de donar i rebre, compartir, etc. La intimitat, generalment, sol ser estable en el temps i es pot controlar d’alguna manera.
La passió seria l’estat intens de desig d’unió amb l’altre. Fa referència a l’atracció física i l’impuls o necessitat d’estar amb l’altra persona i mantenir relacions íntimes. La passió sol ser més inestable i fluctua sovint.
El compromís fa referència a la decisió o voluntat d’estimar una altra persona i mantenir aquest vincle tant en els bons com en els mals moments. Igual que la intimitat, sol ser un component força estable en el temps.
A partir d’aquests elements i les diferents combinacions es poden explicar els diferents tipus d’amor així com les diferents etapes d’una relació de parella. Així mateix, Sternberg assegura que una relació basada en un únic component serà més complicada de mantenir que una altra que presenta dos o tres components del triangle.
Tipus d’amor segons Sternberg
Segons l’escala triangular de l’amor de Sternberg hi ha set tipus o formes d’amor que es defineixen segons el pes o el paper que juguen cadascun dels components dins de la relació:
- Afecte: fa referència a l’amistat vertadera. Hi ha intimitat entre dues persones, però no hi ha passió ni compromís. Els membres de la relació se senten propers i confien l’un amb l’altre, però no hi ha cap desig de tenir relacions íntimes ni compromís com a parella.
- Encapritxament: existeix quan apareix la passió, però no hi ha intimitat ni compromís. És el que comunament s’entén com a “amor a primera vista” i, generalment, solen ser relacions superficials que són curtes i trivials. També es podria identificar amb l’inici d’una relació en què hi ha desig per tenir relacions íntimes, però encara no s’ha desenvolupat la confiança ni el compromís.
- Amor buit: es caracteritza per un elevat compromís, però la passió i la intimitat no hi són presents. És propi de relacions llargues que es mantenen a causa del respecte i la reciprocitat compartida.
- Amor romàntic: hi ha passió i intimitat, però no pas compromís. És a dir, els membres de la parella senten atracció i excitació i també tenen confiança i proximitat. Fa referència als amors d’estiu o a relacions de curta durada. Igualment, es pot donar a l’inici d’una relació de parella i amb el pas del temps desenvolupar-se el compromís.
- Amor sociable o de companyia: hi ha intimitat i compromís, però no passió. Se sol donar en relacions llargues en què la passió se n’ha anat, però gaudeixen de la companyia de l’altre i han decidit mantenir l’enllaç. En molts casos, la convivència, els fills i les experiències junts són la base per mantenir-se units.
- Amor fatu o boig: hi ha un gran component de passió i un fort compromís, però no pas intimitat. Generalment, el compromís de romandre junts és motivat majoritàriament per la passió i el desig sexual, però no per la confiança o per tenir coses en comú.
- Amor consumat: és la forma completa de l’amor, també anomenada amor madur. Representa el model ideal de l’amor, en què són presents els tres components del triangle de Sternberg.
A més, Sternberg assenyala que hi ha altres relacions en què no apareix cap component, però que es mantenen per un altre tipus de variables. Aquest tipus de relacions són formes de “no amor”. El mateix autor puntualitza que és més difícil mantenir l’amor consumat o complet que arribar-hi, potser no és permanent. L’equilibri entre aquests tres components pot anar canviant a mesura que avança la relació, s’ha de tenir cura.
Conèixer aquests tres elements de l’amor pot ajudar a reconèixer quan cal millorar o potenciar un dels elements, o pot ajudar els membres de la relació a prendre una decisió.
Referències bibliogràfiques
Almeida, A. (2013). Las ideas del amor de R. J. Sternberg: La teoría triangular y la teoría narratica del amor. Familia: Revista de ciencias y orientación familiar, (46), 57-86.
Mazadiego, T. D. J., y Garcés, J. R. N. (2011). El amor medido por la Escala Triangular de Sternberg. Psicolatina, (22), 1-10.
Serrano, G., y Carreño Fernández (1993). La teoría de Sternberg sobre el amor. Análisis empírico. Psicothema, (5), 151-167.
Sternberg, R. J., y Turner, L. (1989). El triángulo del amor: intimidad, amor, compromiso. Barcelona, España: Paidós.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. No B-03427
