L’online grooming és el procés pel qual un adult, valent-se dels mitjans que li ofereix Internet, aconsegueix involucrar a un menor en un procés d’abusos sexuals tant de manera directa (en persona) com indirecta (p. ex., a través de l’intercanvi de continguts sexuals o webcam). Dins del procés d’online grooming entren en joc elements d’acostament afectiu i construcció d’un vincle emocional de manera progressiva, amb la finalitat d’evitar la revelació per part del menor i així mantenir la relació en el temps. Les dades de prevalença de l’online grooming varien en funció de les edats dels menors, apareixent xifres entre el 2 i el 4% en menors de 12 i 13 anys, arribant a un 15,4% en adolescents de 15 anys.

Diferències entre l’abús sexual tradicional i l’online grooming

Una qüestió a destacar respecte a l’abús sexual a través de les Tics és que en l’abús tradicional els adults abusadors solen ser persones pròximes a l’entorn familiar del nen o integrants del mateix sistema. No obstant això, donades determinades característiques de les Tics, potencials abusadors poden guanyar accés als menors a través del procés d’online grooming, i així entrar en el cercle de confiança que facilita les dinàmiques d’abús. D’altra banda, és destacable que l’edat de risc per a sofrir abús sexual en línia és superior a l’edat de risc en els abusos sexuals tradicionals. Aquest fet es correspon amb la utilització de l’entorn en línia de manera més autònoma entre els adolescents més majors respecte als més petits. Així mateix, diversos estudis han trobat que la majoria dels abusadors en línia són menors de 25 anys. La literatura fins avui estableix una majoria de relacions abusives a través de les Tics que concorden amb la definició d’abús sexual donat que son generalment delictes que no comporten la utilització de la força física, sinó més aviat l’embaucament emocional del menor, el qual sol tenir l’expectativa d’una relació afectiva i fins i tot sexual amb l’adult amb el qual interacciona.

Internet com a facilitador per a perpetrar l’abús

Diversos autors han posat de manifest diferents característiques i peculiaritats de l’entorn en línia que faciliten el desenvolupament de conductes d’abús, les quals es detallen a continuació:

1. Accessibilitat i increment de víctimes potencials. La capacitat per a operar des de la distància i en múltiples escenaris al mateix temps multiplica les oportunitats d’accés a menors des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, augmentant les probabilitats d’èxit per als abusadors.
2. Anonimat. En l’entorn en línia no sempre és possible saber qui és la persona amb la qual es manté la comunicació, ja que la creació d’un perfil fals o l’alteració d’elements de la identitat està a l’abast de qualsevol usuari. Els menors poden tenir la falsa creença que a l’altre costat es troba un igual o algú una mica major que ells/es, ignorant que podria tractar-se d’un adult.
3. Percepció d’invisibilitat en línia. La capacitat per a accedir a determinats entorns en línia sense ser identificat produeix un efecte de desinhibició que facilita que els usuaris explorin llocs als quals, d’una altra forma, no accedirien.
4. Absència de percepció de risc. La sensació de distància segura que proporciona l’entorn virtual al no estar exposat físicament dificulta la presa de consciència sobre el risc de determinades situacions.
5. Menor supervisió parental. La utilització de diferents dispositius amb connexió a Internet en la seva vida diària, així com les múltiples plataformes com a xarxes socials, fòrums o jocs en línia, els exposa amb freqüència a interaccions amb estranys quedant això fora dels límits de control habituals.
6. Noves possibilitats de socialització i experimentació. Arribada l’adolescència, els menors comencen a desenvolupar curiositat entorn del tema de la sexualitat i les relacions afectives. L’entorn en línia pot oferir llavors un nou àmbit en el qual trobar informació no disponible en el medi natural.
7. Dissociació entre l’entorn natural i virtual. A vegades es crea una diferenciació de l’entorn virtual respecte a la vida quotidiana del subjecte, influint sobre la seva subjectivitat i els seus límits usuals.
8. Major velocitat i intensitat en les relacions. Les relacions afectives que es poden desplegar en la intimitat del menor que interactua sense supervisió a través de les Tics amb un adult, pot fer que siguin experimentades amb major intensitat que les relacions habituals entre parells.
9. Dificultats per a empatitzar. Donat que no es veuen les reaccions immediates de la víctima, les Tics poden facilitar en l’agressor conductes d’insensibilitat seguides d’una falta d’empatia cap al seu sofriment.
10. Perllongació indefinida del sofriment de la víctima. En moltes ocasions l’abusador posseeix material autogenerat per la víctima o gravat sense el coneixement d’aquesta (per exemple, a través de webcam) en el context de la relació abusiva. L’adult pot utilitzar estratègies de manipulació i control sobre la víctima per a mantenir l’abús o per a turmentar-la després de la seva finalització, per exemple, a través d’amenaces amb la difusió del material.
11. Absència de llocs segurs. La víctima pot sentir una total indefensió en poder ser localitzada per diferents mitjans (xarxes socials, e-mail, etc.) així com en poder ser identificada per coneguts del seu entorn o familiars. Atès que els agressors poden tenir accés a les xarxes socials de les víctimes, les seves llistes de contactes, etc., o fins i tot el menor ha pogut revelar aquesta informació en algun moment de la conversa, la sensació d’inseguretat no desapareix en la llar de la víctima.

Factors de risc de l’online grooming

Quant als factors de risc de l’online grooming, diversos estudis mostren una major vulnerabilitat en les noies a ser sol·licitades sexualment per adults a través de les Tics. També s’han trobat xifres de victimització superiors en menors no heterosexuals o amb qüestionament de la seva identitat sexual.

Així mateix, a mesura que augmenta l’edat dels menors es troben percentatges majors de victimització per l’online grooming. Això xoca amb la típica imatge de vulnerabilitat basada en la innocència dels nens més petits enganyats per adults. En l’adolescència augmenta la vulnerabilitat dels menors, ja que, amb el desenvolupament de la sexualitat i l’augment l’interès per les relacions romàntiques és més probable que utilitzin les Tics per a interactuar i experimentar, la qual cosa pot ser aprofitat per potencials abusadors.

Per part seva, diversos comportaments de risc dels menors han aparegut associats a una major probabilitat de sofrir online grooming, com ara conductes com assetjar a uns altres, relacionar-se amb desconeguts o visitar pàgines pornogràfiques, implicar-se en sexting i l’ús de xats. A més, més que determinats comportaments específics, és la combinació de diverses conductes de risc el que apareix relacionat amb una major vulnerabilitat. Un altre factor de risc associat a la victimització sexual en línia, segons diversos estudis, és la història d’abús físic o sexual previ. Situacions d’abús prèvies poden derivar en problemes en el desenvolupament emocional dels menors que poden influir en dificultats a l’hora d’identificar senyals sexuals inadequats per part d’adults abusadors.

Conseqüències de l’online grooming

Quant a conseqüències de l’online grooming, s’ha trobat que els menors exposats a explotació sexual en línia són més propensos a desenvolupar trastorns de l’estat d’ànim com depressió. Al mateix temps la simptomatologia sembla incrementar la probabilitat de ser víctima d’online grooming, tal com succeeix amb altres tipus de victimització en línia com el cyberbullying. Per exemple, s’ha trobat que ser víctima de cyberbullying repercuteix en un increment de simptomatologia depressiva, i la simptomatologia depressiva al seu torn, augmenta la probabilitat de sofrir cyberbullying. D’altra banda, els menors amb històries d’explotació sexual en línia mostren major risc de dur a terme conductes desadaptades com a fugides de la llar, comportaments de risc i victimització sexuals futura, així com abús d’alcohol i drogues. Així mateix, aquests menors presenten majors probabilitats de desenvolupar problemes mentals greus com a trastorn d’estrès posttraumàtic.

Per què les relacions entre adults i adolescents són inapropiades?

Quan la diferència d’edat entre el menor i l’adult abusador no és tan significativa o l’adult no compleix amb l’estereotip “d’estrany perillós” es presenten dificultats a l’hora de prendre consciència de l’inadequat de la relació sexual. Segons nombrosos estudis i especialistes, són diverses les raons per les quals les relacions entre adults i menors són inapropiades. En primer lloc, els nens i nenes tenen escassa o nul·la experiència en l’establiment de relacions íntimes i romàntiques. La informació que les manegen els menors respecte a l’àmbit sexual és escassa, podent ser manipulats i iniciats prematurament en les activitats sexuals a les mans de l’adult que els manipula emocionalment. L’asimetria de poder que es dóna en la relació afectiva amb un adult pot col·locar a la víctima en una situació de dependència, exercint-se sobre ella una projecció emocional i afectiva que tracti d’incitar en el menor la mateixa aproximació a l’abús. A més, diversos autors exposen com l’activitat sexual primerenca de nens i nenes s’ha trobat relacionada amb diverses conductes problemàtiques com a abús de substàncies o delinqüència, així com amb conductes de risc de tipus sexual com tenir múltiples parelles, parelles majors, no utilitzar protecció i embarassos no desitjats.

En definitiva, és necessari ressaltar les diferències de poder que es creen en les relacions afectiu-sexuals entre adults i menors i que constitueixen la base de l’abús. Deixant clar la inequitat d’experiències d’acord amb la immaduresa pròpia de l’adolescència, així com l’impacte negatiu que aquestes poden tenir en el desenvolupament sexual adequat dels menors, es podrà treballar en pro de la sensibilització i presa de consciència social de la problemàtica.

Què hem de fer si coneixem víctimes d’aquesta pràctica?

La comunicació serà essencial per a poder actuar davant un cas de grooming, ja que necessitem que el menor senti que pot demanar-nos ajuda si es troba en una situació així. Davant una situació de grooming es deu:

• Fer costat al menor de manera incondicional
• No contactar amb l’assetjador ni esborrar informació important (guardar els xats, els missatges, les fotografies i vídeos, etc.) de cara a les autoritats, ja que el grooming es considera un delicte.
• No cedir al xantatge de l’assetjador
• Denunciar-lo a la policia
• Buscar ajuda psicològica per al menor, pel fet que aquesta no deixa de ser una experiència traumàtica que podria implicar conseqüències a llarg termini.

Laura Riera López

Psicòloga Col. No B-03323