És possible que de cada vegada coneguis més persones que han estat diagnosticades de fibromiàlgia o te l’hagin diagnosticat a tu mateix/a. Els avanços que s’han aconseguit en els darrers anys en la investigació d’aquesta malaltia són de gran rellevància. Fa anys i degut al desconeixement, es podia considerar a aquestes persones com “queixoses” o “vagues”. Avui en dia es coneix molt més sobre la fibromiàlgia i poc a poc s’està desestigmatizant aquesta malaltia. Per a contribuir a aquesta visibilització, en aquest article explicarem en què consisteix la fibromiàlgia i quin tipus d’intervencions psicològiques se solen utilitzar per tractar-la.
Primer de tot, hem de diferenciar entre dolor agut i dolor crònic. El dolor agut és aquell que té una causa identificable, la seva aparició és sobtada i la seva durada limitada. Aquest tipus de dolor és adaptatiu ja que ens avisa de l’existència d’un possible mal, afavorint així la nostra supervivència. El dolor crònic es defineix com aquell dolor que es manté durant 6 mesos o més, tot i que no hi hagi lesió prèvia o que aquesta lesió o mal ja s’hagin curat, i per tant no té una causa clara. En aquest cas, el dolor deixa de ser adaptatiu i genera una gran alteració en la vida dels que ho pateixen, produïnt una disminució de la qualitat de vida i incrementant la possibilitat de desenvolupar trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim.
La fibromiàlgia s’ha definit com una síndrome caracteritzada per dolor musculoesquelètic crònic i generalitzat, i sensació de dolor davant la pressió de certs punts sensibles específics. La percepció del dolor està alterada ja que perceben com dolorosos estímuls que generalment no ho són. A més a més, s’acompanya habitualment d’insomni, rigidesa durant els matins, fatiga, alteracions cognitives (dificultat per concentrar-se i/o per mantenir l’atenció, pèrdues de memòria) i afectives (símptomes d’ansietat i depressió). Tots aquests símptomes poden arribar a limitar molt la vida de la persona que els pateix i de les persones del seu voltant.
El diagnòstic es realitza a partir de les manifestacions clíniques que manifesta el pacient. No existeix cap indicador objectiu que permeti diagnosticar aquesta síndrome, però una bona exploració física i analítica són necessàries per descartar altres malalties de les que es pugui tenir sospita. Un diagnòstic primerenc servirà per tranquil·litzar a la persona, evitar proves que no siguin necessàries i encaminar el més aviat possible a la persona cap a un tractament que estigui orientat al seu problema.
El curs de la fibromiàlgia és crònic amb brots bruscos en els quals s’incrementen els símptomes. Aquests brots es desencadenen en molts casos per situacions d’estrès emocional o físic, o per canvis ambientals. Aquesta síndrome té una alta prevalença entre persones adultes i s’ha comprovat que es dóna en major percentatge en dones que en homes. Estudis realitzats amb membres d’una mateixa família suggereixen que hi ha un component genètic en el desenvolupament de la fibromiàlgia, que incrementa la predisposició individual a desenvolupar la síndrome. Tot i que no coneixem encara les causes exactes, s’han proposat moltes hipòtesis que consideren factors biològics, com alteracions en les vies nervioses del dolor, canvis funcionals i morfològics en els receptors del dolor, alteracions en la percepció i la somatització, etc. Certs factors socials i emocionals també s’ha vist que poden influir en l’evolució de la síndrome. Per exemple, sembla que la tendència al catastrofisme o a la hipervigilància cap als símptomes del nostre cos, incrementen la intensitat i la durada del dolor. També se sap que una reducció en el nivell d’activitat física, l’estrès sostingut o la pèrdua de relacions socials significatives poden incrementar els símptomes de la fibromiàlgia.
La fibromiàlgia no té una cura definitiva. L’objectiu de la intervenció és millorar el dolor, intervenir sobre els símptomes associats i millorar la qualitat de vida de la persona. Tradicionalment, les intervencions terapèutiques s’han basat en enfocaments farmacològics, però aquestes no han resultat del tot efectives per sí mateixes, i per tant s’han plantejat noves aproximacions. Com ja hem vist anteriorment, els factors psicològics tenen un paper molt important en aquesta síndrome i el seu abordatge des de la psicoteràpia serà fonamental. La investigació científica apunta a la teràpia cognitiu-conductual com un mètode eficaç per tractar la fibromiàlgia. Des d’aquesta teràpia es pretén modificar pensaments, emocions i comportaments desadaptatius i així promoure sentiments d’autoeficàcia i estratègies d’afrontament positives i que permetin reduir el malestar emocional. Alguns dels procediments terapèutics més rellevants des d’aquesta teràpia són els següents:
- Psicoeducació amb l’objectiu de proporcionar informació sobre la fibromiàlgia, el dolor i quins factors influeixen en que es mantingui o es redueixi. En molts casos aquesta informació no va només destinada al pacient, sinó també als seus familiars.
- Exercici físic i programació d’activitats agradables, per tal de millorar el funcionament físic i promoure que la persona pugui obtenir major quantitat de reforços positius del seu entorn i que, en conseqüència, el seu estat d’ànim augmenti.
- Tècniques de relaxació per rebaixar la tensió muscular i tenir major control del dolor.
- Estratègies d’higiene de son per millorar la qualitat del mateix i reduir l’insomni.
- Entrenament en solució de problemes i assertivitat per millorar l’afrontament dels problemes associats a la fibromiàlgia i ser capaç de demanar i obtenir suport social quan se necessiti.
- Reestructuració cognitiva per identificar pensaments irracionals i substituir-los per altres més adaptatius que permetin reduir l’estat emocional negatiu i facilitin la posada en marxa de comportaments orientats a reduir el dolor i a millorar el benestar.
- Mindfulness o consciència plena, per aprendre a centrar l’atenció d’una manera intencional en el que ocorre en el moment present (les nostres sensacions, pensaments…) i sense jutjar.
Tot i que es consideri que la fibromiàlgia no té una cura definitiva, sí que es poden millorar molts dels seus símptomes mitjançant la teràpia psicològica. Si et sents identificat/da amb aquest article i creus que et podem ajudar, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.
Aina Fiol Veny (B-02615)
