La mort d’un adolescent per suïcidi és una tragèdia que deixa conseqüències devastadores per a la família, els amics i la comunitat. En aquests casos, les persones més relacionades amb l’adolescent es poden quedar amb el dubte de si haguessin pogut fer alguna cosa per evitar-ho. Tot i que no sempre es pot evitar, tenir un major coneixement sobre els factors que poden dur a algú a cometre aquest acte, pot ajudar a prevenir futurs casos.
Els adolescents són com una muntanya russa d’emocions: un dia poden ser els més feliços del món, mentre que l’endemà poden sentir que res té sentit. Això no és tan estrany si tenim en compte que l’adolescència és una fase crucial de la nostra vida, en la qual es produeixen importants canvis a nivell biològic, psicològic, social, etc. És una etapa de transició entre la infància i la vida adulta, on es va definint la identitat personal i en la qual es produeix un increment d’estressors tant reals com percebuts (pressions acadèmiques, adaptar-se al grup d’amics…). Amb tal magnitud de canvis, és comprensible que els adolescents es sentin perduts i experimentin malestar emocional en molts moments. El problema apareix quan aquest malestar els fa plantejar-se la possibilitat de posar fi a la seva vida.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el suïcidi i els intents de suïcidi són un dels problemes de salut mental més greus que poden afectar a les persones. Tot i que el suïcidi és relativament poc comú entre els infants, incrementa significativament entre els adolescents, constituint la tercera causa de mort entre els joves d’entre 15 i 19 anys. El suïcidi és un fenomen complex que sol constar de diverses fases:
- Ideació suïcida passiva
- Contemplació activa del propi suïcidi
- Planificació i preparació del propi suïcidi
- Execució de l’intent suïcida
- Suïcidi consumat
L’acte suïcida es veu a vegades com una solució permanent a un dolor intens de tipus emocional, físic i/o mental, o davant relacions interpersonals disfuncionals. Alguns dels factors de risc més associats a la ideació suïcida en adolescents són la presència de problemes de salut mental (depressió, ansietat, trastorns de la conducta alimentària…), el consum de drogues, haver patit un esdeveniment estressant (ruptura de parella, mort d’un familiar…), la victimització escolar, la violència en la parella, un baix suport familiar, etc. En relació a la conducta suïcida, se sap que alguns dels factors més directament relacionats són la impulsivitat, la presència de símptomes de desesperança i/o pessimisme, el fàcil accés a mètodes letals, poc suport familiar o social, etc.
Alguns mites sobre el suïcidi.
- Demanar a una persona si està pensant en suïcidar-se, pot incitar-la a fer-ho.
S’ha demostrat que preguntar i escoltar a la persona sobre els seus pensaments i emocions relacionades amb el suïcidi, amb una actitud empàtica i comprensiva pot ajudar a alleujar la seva tensió i a reduir el risc de dur a terme l’acte. És important no discutir ni minimitzar el que està pensant i sentint.
- La persona que expressa el seu desig de posar fi a la seva vida, mai ho farà.
Moltes persones que han intentat suïcidar-se havien expressat prèviament les seves intencions de fer-ho. Aquestes expressions mai s’han de considerar com simples intents de cridar l’atenció o de manipulació.
- La persona que vol suïcidar-se, no ho diu.
Nou de cada deu persones que intenten suïcidar-se, han comunicat prèviament els seus desitjos de fer-ho. De fet, els casos de suïcidi sense avís previ són mínims.
- Només les persones amb problemes greus se suïciden.
El suïcidi pot ser degut a causes múltiples. Molts problemes petits poden conduir a una persona a suïcidar-se. A més a més, el que per a un no té importància, per a l’altre pot ser catastròfic.
- La persona que se suïcida desitja morir.
Les persones que pensen en suïcidar-se, el que desitgen no és morir, sinó alliberar-se de circumstàncies que els hi produeixen un sofriment intolerable, i el suïcidi és l’única alternativa que veuen possible.
Tot això pot fer plantejar-nos si és positiu parlar sobre el suïcidi amb un adolescent. La resposta seria que, igual que amb els adults, sí que és recomanable abordar aquest tema des d’una perspectiva oberta i honesta per a què puguin parlar sobre els seus sentiments i pensaments en un ambient segur.
Com podem ajudar a prevenir aquests casos?
Primer de tot, hem de ser capaços de detectar els senyals d’alerta que ens poden fer sospitar sobre la possible idea o temptativa de suïcidi.
- Verbalitza directament la idea o possibilitat de suïcidar-se, amb frases del tipus “em vull llevar d’enmig”, “la vida no val la pena”, “el que voldria és morir-me”, “per viure d’aquesta manera és millor estar mort”. És possible que les verbalitzacions d’alguns adolescents siguin menys completes i per això, és imprescindible estar atents quan n’apareixen d’altres més subtils com “això no durarà molt”, “prest alleujaré el meu sofriment”, “deixaré de ser una càrrega”, així com les dirigides a ell mateix, el futur i la vida, com per exemple “no valc per a res”, “aquesta vida no té sentit”, “estaríeu millor així”, “estic cansat de lluitar”, “vull acabar amb tot”, “les coses no milloraran mai”.
- Pensa amb freqüència en el suïcidi i no pot deixar de donar-hi voltes.
- Amenaça o li comenta a persones properes, fet que es podria interpretar com una petició d’ajuda.
- Du a terme determinats preparatius relacionats amb la seva desaparició, com per exemple, tancar assumptes, regalar objectes o béns, i cridar a altres persones per acomiadar-se.
- Reconeix sentir-se sol, aïllat i es veu incapaç d’aguantar-ho o solucionar-ho. Pensa en aquest fet constantment i no veu sortida a la seva situació. Es pot notar com transmet sentiments d’impotència, indefensió, depressió i especialment desesperança.
- Perd interès per aficions, obligacions, família, amics i aparença personal i comença a aïllar-se personalment i socialment. Per exemple, deixa d’anar a classe, sortir els caps de setmana, cridar als seus amics, es tanca a la seva habitació més temps de l’habitual.
- Fa coses arriscades o autodestructives quan abans no les feia.
- Està molt deprimit i millora de forma sobtada i inesperada, moment en el que pot sentir-se amb forces suficients per a dur a terme els seus plans de suïcidi.
- Apareix un canvi sobtat en la seva conducta. Per exemple, un increment significatiu de la irritabilitat, calma o tranquil·litat quan abans havia manifestat gran agitació, etc.
- S’observa o s’obté informació sobre autolesions, siguin lesions més o menys rellevants.
Què fer quan un adolescent presenti alguna d’aquests senyals d’alerta?
- En cas de perill imminent, cridar al telèfon d’emergències.
- En cas de sospita, intenta parlar amb ell o ella immediatament per determinar si existeix ideació o risc de temptativa de suïcidi. És important parlar sobre el tema de forma oberta, demostrant-li el teu suport i sense por a emprar la paraula “suïcidi”.
- Una eina complementaria que està demostrant la seva utilitat és l’aplicació Prevensuic, la primera aplicació de prevenció sobre el suïcidi en espanyol. Mitjançant aquesta aplicació es pretén detectar el risc suïcida i poder dur a terme mesures preventives, tant per part de la persona com de les persones relacionades, com dels professionals que han d’abordar el cas.
- Si veiem que el risc persisteix o no sabem com abordar la situació, és recomanable contactar amb professionals de la salut mental tan aviat com sigui possible.
Aina Fiol Col. Nº B-02615
