Després del confinament la vida canvia. El que coneixem per normalitat ara passarà a ser la “nova normalitat” a la qual tots i totes ens hem d’adaptar, fins recuperar-la tal com la coneixíem fins ara. Perquè, encara que sembli llunyà i incert i no sapiguem amb exactitud quan, l’important és saber que tot això que està passant és temporal.
Aquesta situació pot portar-nos coses positives, ja que hem tingut molt més temps per estar amb nosaltres mateixos / es i amb la gent del nostre voltant; però també porta algunes conseqüències negatives que per a algunes persones poden ser més lleus o més greus, depenent de cada situació.
Aprenentatges i reflexions
El COVID-19 i el seu conseqüent confinament ens ha obligat a parar les nostres vides i, per tant, ens ha convidat a poder reflexionar davant tot el que estava passant. Són diversos els aprenentatges i reflexions que hem pogut fer davant aquesta situació; alguns d’ells poden ser.
- Ha disminuït la contaminació i podem respirar un aire més pur, sentir els ocells cantar i gaudir del cel amb claredat.
- Hem percebut el suport social, la solidaritat de la gent fent màscares, sortint a aplaudir als / les professionals sanitaris, respectant les normes per no contagiar als altres, oferint plataformes gratuïtes en línia per dur a terme activitats (manualitats per als / les nens / es, visitar museus virtualment, llibres i pel·lícules gratuïtes, entrenaments esportius …), entre d’altres.
- Hem passat més temps amb els nostres éssers estimats, ja sigui estant a casa, gaudint més temps de la nostra parella, fills / es, pare, mare i / o amics / es. També hem compartit més temps presencialment o per les xarxes socials i / o videotrucades, ja que li hem dedicat temps a estar en contacte amb les persones que volem, al no poder fer-ho cara a cara. Per a algunes persones això pot haver estat un aprenentatge pel que fa al importants que són aquestes persones en les nostres vides.
- Hem tingut més temps per descansar, per relaxar-nos, ja que treballant menys o no tenint aquesta activitat social, el temps que hem passat a casa ho hem pogut aprofitar per disminuir el ritme frenètic que molts / es portem en el nostre dia a dia. Potser això no ajudi a analitzar si hem de frenar una mica el ritme.
- Hem pogut aprofitar el temps per fer activitats que teníem pendents, per exemple arreglar alguna cosa a casa, llegir més, fer exercici, fer cursos en línia, etc. Per a molts / es ha estat una oportunitat per poder gaudir d’activitats que, per la falta de temps, deixaven de banda o no gaudien. Tenir cura de nosaltres pot de ser una rutina que no hem de deixar per a l’últim lloc com abans alguns fèiem.
- Hem reflexionat sobre l’estil de vida que tenim, el ritme que portem, el que estem fent i el que ens agradaria fer. Ha estat una oportunitat per saber on som i cap a on volem anar, poder projectar a futur i prendre noves decisions si així ho hem sentit.
Aquestes són algunes de les coses positives que podem treure el confinament, d’aquest temps que hem passat a casa per força major; però, sent un tema personal, cada un / a pot treure les seves pròpies conclusions, ja que no per a tots / es és el mateix.
Possibles seqüeles
Som conscients que el confinament forçat durant aquests gairebé dos mesos, ha generat malestar. Hem passat per molts estats emocionals diferents, des de la incertesa i la confusió fins a la ira o l’ansietat. És per això que tot això pot portar diferents seqüeles, en funció de cada persona i de la seva situació vital.
- Ansietat a l’hora de tornar a la nova normalitat. Hem viscut una situació de por, sabem que el COVID-19 no ha desaparegut i hem de seguir amb les mesures de seguretat recomanades. Això vol dir generar noves rutines (màscares, distància, rentar-se sovint, etc.) i, per tant, no abaixar la guàrdia. Això pot generar ansietat, davant la por al contagi, sobretot en aquelles persones vulnerables; és possible percebre desconfiança, por, inseguretat; i fins i tot podem desenvolupar un trastorn obsessiu-compulsiu, hipocondríasi o, fins i tot, un trastorn d’estrès posttraumàtic.
- Preocupacions econòmiques i laborals. A causa d’aquesta situació, l’economia mundial s’ha vist afectada i, per tant, l’economia personal; això genera preocupació i incertesa de què passarà a nivell econòmic i laboral, de no saber si arribarem a final de mes, d’haver de demanar ajudes a l’estat o a familiars.
- Estrès per la convivència. Passar les 24h amb les mateixes persones sota el mateix sostre, tenir fills / es a càrrec, teletreballar, tenir cura de persones grans i / o dependents, etc. és una font d’estrès que es pot haver vist agreujada davant aquesta situació. A més, també influïrà el tipus de relació que es tingui, per exemple parelles que estaven a la vora de la separació, casos de maltractaments … Després del confinament, pot ser que aquesta càrrega de malestar o estrès acumulat no desaparegui del tot encara que la situació canviï. De vegades necessitem ajuda per poder tornar al nostre estat d’ànim anterior perquè, encara que la situació hagi canviat, nosaltres / es seguim amb els mateixos símptomes.
- Problemes de l’estat d’ànim. El fet d’haver canviat la nostra rutina dràsticament, de quedar-nos a casa, tenir aïllament social, preocupacions econòmiques, possibles dificultats en la convivència, entre d’altres, pot generar problemes com depressió, apatia, baix estat d’ànim, irritabilitat … que poden agreujar- se més enllà del confinament.
- Dols amb alt risc de complicacions. Les circumstàncies d’aquesta malaltia han fet que moltes persones no puguin acomiadar ni veure els seus familiars o persones pròximes que han mort pel COVID-19. No s’han dut a terme els rituals habituals, hi ha persones que han mort soles; tot això fa que l’adaptació emocional que es produeix habitualment, no pugui donar-se de manera adaptativa, per tant es pot allargar el procés de dol requerint, en alguns casos, ajuda terapèutica.
- També es pot donar la “síndromme de la cabana” que fa referència a la por i l’ansietat per tornar a sortir, i poden generar rebuig social i / o depressió, por al contagi, entre d’altres problemes psicològics, com anteriorment hem comentat, a causa de el temps que hem passat tancats / des a casa, amb totes les limitacions i restriccions que hem patit.
Aquestes són algunes de les possibles seqüeles què poden donar-se desprès del confinament, fins i tot durant la volta a la nova normalitat, fins que aquesta es vegi restablerta com la coneixíem abans, possiblement fins que hi hagi una vacuna. No obstant això, poden donar-se altres conseqüències negatives, ja que cada persona experimenta el malestar de manera diferent.
Si experimentes malestar després del confinament, si tens alguns dels símptomes que hem descrit anteriorment o sents que tens dificultats per tornar a la nova normalitat, i creus que podria ser-te d’ajuda assessorament o teràpia psicològica, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.
