Estem vivint una situació excepcional en la història moderna, una situació que ens ha enxampat a tots / es desprevinguts / es i sorpresos / es. Si veiem les notícies, cada dia, al llarg dels anys, ens han explicat moltíssimes històries, coses que han passat al llarg i ample de la planeta, però mai el món s’havia paralitzat d’aquesta manera per un mateix motiu: el COVID -19.
Davant d’aquest esdeveniment extraordinari anem a experimentar moltes coses diferents. Emocions, sentiments i sensacions que potser no hem sentit mai, o en moments de la nostra vida molt diferents a aquest. Plans de futur que s’han vist truncats, alguns momentàniament; plans de vida que han canviat per complet; experiències que potser mai vam pensar que viuríem … El món s’ha aturat i ens ha obligat a parar. Potser és un bon moment per escoltar-nos, conèixer-nos i entendre’ns una mica millor a nosaltres mateixos / es; de fet, ara se sol disposar de molt temps.
QUAN ENS ENVAEIX LA POR
A l’inici d’aquesta crisi sanitària, molts / es ens vam mantenir escèptics / ques, perquè semblava que ens enxampava de lluny. Tot això s’iniciava a la Xina, un país que està gairebé a l’altre costat de món, creient que el perill era allà, no aquí. No obstant això, el perill es va fer real, va arribar, i ens va tocar. Va ser aquí on vam començar a experimentar emocions que ens van paralitzar, com la por, la incertesa, la confusió, la inseguretat econòmica i laboral, la inseguretat física, entre d’altres.
Quan hi ha un perill, l’ésser humà té la necessitat de fer tot el possible per protegir-se. Va ser aquí quan vam començar a col·lapsar els supermercats, a comprar coses en grans quantitats, per assegurar-nos els aliments i els productes de primera necessitat per sobreviure a casa ‘no sabem quant de temps’. Comencem a abastir-nos de medicaments que potser ni tan sols necessitàvem, per la por a quedar-nos sense; la necessitat de parlar del tema constantment es va fer imperiosa i enviàvem tots els missatges que rebíem, perquè necessitàvem tenir informació constant sobre el tema. A més de queixar-nos constantment de la situació, del que ha passat i de buscar culpables per donar una explicació al que estava passant. Però no ens adonàvem que fer tot això només ens provocava més por, més incertesa, fins i tot ira cap això desconegut, que venia, que s’apoderava dels nostres treballs, del nostre espai i de la nostra llibertat.
És cert que hi ha un perill real de què hem de ser conscients, per això la importància de tenir informació i de saber com actuar davant el COVID-19, adoptant totes les mesures de salut que siguin necessàries per a poder protegir-nos i protegir els que ens envolten . La por és normal davant aquesta situació, ens ajuda a adaptar-nos al que està passant, però també podem gestionar-lo de una forma adequada: plorant, desofegant–nos amb algú, fent exercici, escrivint les nostres preocupacions, seguint les mesures de seguretat …
Encara que són emocions que de vegades ens fan actuar de forma poc adaptativa, són emocions necessàries davant d’una situació excepcional, davant d’una crisi sanitària mundial que només albergava incertesa i desconeixement. Emocions que, al llarg d’aquest procés de confinament, poden tornar a sorgir en qualsevol moment.
PODEM APRENDRE UNA MICA DE TOT AIXÒ
Quan la por disminueix, i la intensitat de les emocions en general, podem començar a pensar de forma més racional i a veure les coses amb més perspectiva. Amb el pas dels dies anem tenint més informació, anem prenent consciència del que està passant i això ajuda a calmar la por, la incertesa i la ira, encara que poden seguir presents. És important saber que no qualsevol informació que rebem és vàlida, ni el que veiem o llegim; per això és important buscar la informació en fonts fiables i oficials, intentar fer un cribratge i contrastar el que ens expliquen. Tenir la informació necessària, però no estar sobreinformats / des, parlar-ne i compartir opinions, sense que sigui l’únic tema de conversa, ens fa sentir més segurs / es. Per tant, comencem a saber quina és la millor manera per actuar davant el confinament i el portem a la pràctica.
Aquest pot ser un bon moment per començar a identificar aquelles emocions noves que puguin anar sorgint. El fet d’estar a casa les 24 hores o la gran majoria del temps, ja sigui a soles, acompanyats / des per la família, la parella o companys / es de pis, ens generarà noves sensacions: des de l’aclaparament, la irritabilitat i l’ansietat, fins l’alegria, l’afecte i el suport, entre d’altres. Davant la situació econòmica és normal sentir por i incertesa perquè el país sencer desconeix el ocorrerà, encara que sabem que s’acosta una crisi econòmica i que, en major o menor mesura, ens afectarà, i això ens genera inseguretat. Si tenim algú malalt o ingressat, sentirem por, preocupació i, fins i tot, desesperació per no poder ser-hi amb ells / es. Aquesta situació ens ensenya a fer front a la frustració perquè no podem controlar moltes d’aquestes coses que ens agradarien i que desitgem que fossin molt diferents; però sí sabem que hi ha una part que està a les nostres mans i que podem fer cada un de nosaltres, per això és important centrar-se en ella.
Aquestes i moltes altres situacions que estem vivint ens estan ensenyant a adaptar-nos, a poder avançar i a saber que tots / es estem tractant de donar el millor que podem i sabem de nosaltres mateixos / es.
AQUESTA SITUACIÓ POT AJUDAR-NOS A CRÉIXER EMOCIONALMENT
Tots experimentem emocions negatives davant d’aquesta situació, perquè no pot ser d’una altra manera. No obstant això, si ens quedem tancats / des en aquestes emocions serà més difícil avançar a poder-nos sentir millor i portar la resta de l’confinament d’una forma més adequada per a nosaltres mateixos / es i els que ens envolten.
Podem buscar maneres d’ajudar els altres dins de les nostres possibilitats: ajudar al veí a fer la compra, trucar a familiars i / o amics / es que estiguin sols / es, donar informació fiable als que segueixin sentint por, escoltar als/les que necessiten ser escoltats / des, etc. Si creiem que tenim algun talent podem posar-lo a disposició dels altres, per exemple, creant manualitats per als / les nens / es, creant receptes de cuina, crear entreteniment a les xarxes socials, tocant un instrument a la terrassa, ajudar emocionalment a algú que li costa …
Davant d’aquesta situació adversa podem trobar un propòsit i enfocar-nos a això, per exemple, organitzar el que faré quan tot això acabi, què vull fer i com ho faré, per motivar-me a actuar-hi. És un moment per potenciar la creativitat, per fer coses que teníem pendents de fer i que mai trobàvem el moment o fer coses noves que volíem.
És important i necessari aprendre a estar en el present, viure el dia a dia, organitzant una petita rutina que ens ajudi a centrar-nos en els propòsits d’aquest dia: llegir alguna cosa, anar a comprar, netejar i / o organitzar alguna cosa a la casa, fer teletreball, jugar amb els / les fills / es, cuinar, descansar, parlar amb algú, etc. Els exercicis de relaxació i mindfulness poden ajudar-nos a connectar amb el present i no estar pensant constantment en el futur, el passat o la situació actual.
Si sabem gestionar les nostres emocions adequadament, mantenir la calma i aprendre de tota aquesta situació, ens serà més fàcil poder ensenyar als / a les altres a fer el mateix; és a dir, podem contagiar la nostra actitud al nostre entorn, per poder suportar el millor possible tot això. Cal tenir en compte que saber gestionar les nostres emocions implica també saber que tindrem dies dolents, que estarem tristos i aclaparats / es i ens ho permetrem, perquè és necessari i perquè la situació així ho requereix; això ens ensenya i ens ajuda a avançar.
A més, tota aquesta situació ens pot ajudar a valorar totes aquestes coses que tenim i potser no siguem conscients, com el temps amb família, el temps per descansar, conèixer-nos millor a nosaltres mateixos / es i als del nostre entorn, dedicar-li més temps a l’oci a casa, agrair tot el que podem fer en el nostre dia a dia, la gent que ens envolta, el temps per fer coses que teníem pendents, entre d’altres.
