En el nostre dia a dia s’ha convertit en una cosa molt comú parlar sobre ansietat. Sentim expressions com: “algú pateix o ha patit ansietat”, “estic ansiós / a”, “pas o he passat un període d’ansietat”, o “alguna cosa en concret (volar, insectes, llocs tancats, etc.) em generen ansietat “…
És una paraula ja incorporada en el nostre vocabulari, però, en moltes ocasions no sabem molt bé a què ens referim exactament quan parlem d’ansietat; si realment és un problema, si només és un símptoma, si és habitual tenir-la, per què, si té solució, són algunes qüestions que qualsevol persona s’ha plantejat o es pot plantejar al llarg de la seva vida.
Por eso es tan necesario aclarar todas estas dudas y poder entender qué es eso de la ansiedad, por qué pasa, saber identificarla y conocer qué podemos hacer si en algún momento la padecemos o sabemos de alguien que tiene problemas de ansiedad.
Què és l’ansietat?
L’ansietat és una resposta emocional adaptativa que s’activa automàticament si percebem una amenaça o un perill, activant el nostre cos per fugir. Per exemple, si un lleó em persegueix per atacar-me, el perill que percebo és real, per tant, la meva resposta d’ansietat és coherent, el meu cos s’activa per fugir.
No obstant això, l’ansietat pot considerar-se un problema quan s’activa d’una forma exagerada i ens bloqueja davant alguna cosa inofensiu o una situació que realment no és perillosa; és a dir, s’activa quan no la necessitem.
La percepció que tenim d’un perill o una amenaça varia d’una persona a una altra, ja que està relacionada amb la visió que tenim de la realitat, amb les experiències que vivim i amb la personalitat de cada un / a. Es dóna freqüentment davant de situacions noves, de canvi o incertesa; situacions on puguin avaluar-nos (una entrevista de treball, un examen, etc.), un període d’estrès (una mudança, una mort, etc.); conflictes laborals (alt nivell de treball, si em acomiaden, etc.), familiars (haver de tenir cura d’un ésser dependent, problemes econòmics, etc.), identitaris (no tenir clar els meus objectius, dubtar sobre el meu futur, etc.) o de parella (augment de les discussions, infidelitat, separació, etc.), entre molts altres.
Quins són els símptomes i de quina manera s’expressen?
L’ansietat presenta una simptomatologia molt diversa i variada, on cada persona l’experimenta d’una manera diferent, és a dir, no totes les persones tenen els mateixos símptomes, però, es pot considerar ansietat igualment. Els símptomes més comuns són:
A nivell fisiològic i emocional: palpitacions, tensió muscular, sudoració, hiperventilació, mareig, taquicàrdia, insomni, sensació de pressió al pit, dificultat per respirar, humor depressiu, apatia …
A nivell cognitiu: preocupació excessiva, atenció centrada en el problema, falta de concentració, problemes de memòria, pensaments rumiativos, negatius i distorsionats (si vols més informació sobre aquest tema, clica aquí); por de desmaiar-se, a estar malalt, irritabilitat …
A nivell comportamental: inquietud motora, evitar llocs o persones, hiperactivitat, hàbits nerviosos (mossegar-se les ungles, per exemple), augment de consum de tòxics, menjar compulsivament …
Els canals de resposta de l’ansietat són el cognitiu, el fisiològic i el comportamental. Aquests tres, estan relacionats entre si: els meus pensaments influeixen en les meves emocions i aquestes, al seu torn, en els meus conductes.
Per què es manté l’ansietat?
Una persona que pateix ansietat tendeix a evitar la situació que li provoca malestar. Si ens parem a pensar-ho, evito sentir-me malament en aquell moment i em sento millor, és lògic, oi?
No obstant això, evitar, encara que pugui alleujar a moment, a la llarga acaba mantenint i agreujant aquesta ansietat. Per tant, es converteix en un cercle que genera cada vegada més malestar. Això passa perquè vam adquirir un aprenentatge poc saludable que l’ansietat s’ha alleujat gràcies a haver evitat la situació i, per tant, tendim a repetir aquest comportament cop i un altre.
Per exemple, si tinc por de volar la meva resposta d’ansietat pot activar: començo a sentir que no puc respirar, que em fa mal el pit, sembla que algú em rebrega l’estómac (resposta fisiològica); ja que estic pensant que l’avió es va a caure, que no és segur volar, que en qualsevol moment passarà alguna cosa dolenta (resposta cognitiva); així que decideixo no volar perquè fer-ho em genera molt malestar (resposta comportamental).
A l’no volar, penso que aquesta és la solució per a la meva ansietat; si no agafo un avió no em sento malament, per tant, ja no hi ha problema. No obstant això, ens adonem que aquesta no és la solució a el problema ja que, quan sorgeixi de nou la idea o la possibilitat d’agafar un avió, la resposta d’ansietat em tornarà a envair i em sentiré malament; per tant, si hi ha un problema d’ansietat.
Com funciona l’ansietat?
Aquesta gràfica explica de forma senzilla com funciona l’ansietat. Aquesta apareix en un determinat moment (després d’una situació, persona, lloc, pensament, etc.) manifestant-se a través dels seus símptomes i, a mesura que avancen els minuts, va augmentat la seva intensitat. Per exemple, si vaig a agafar un avió, de camí a l’aeroport començo a sentir-me malament, a pensar que agafar un avió no és segur i que em fa molta por; a mesura que va arribant el moment d’entrar a l’avió i seure la meva ansietat va a més, em sento pitjor.
Es pot observar com l’ansietat arriba a un punt màxim, on no va més enllà, és el seu límit. És llavors quan comença a decaure fins a tornar a l’estat inicial de el qual partim. Encara que creguem que pujarà i pujarà acaba per decaure més aviat del que semblava, és a dir, les sensacions negatives, el malestar que sento, acaba desapareixent, no dura per sempre. Per exemple, si finalment agafo l’avió pot ser que durant l’enlairament meva ansietat arribi al seu nivell màxim; si m’enfronto a aquesta situació, el meu ansietat no podrà anar a més, per tant, només podrà disminuir.
Per exposar-nos “bé” necessitem complir amb una sèrie de condicions i també aprendre una sèrie d’eines. Si ens exposem de forma correcta a això que ens genera ansietat, cada vegada la corba tindrà una forma menys pronunciada i, per tant, cada vegada l’ansietat màxima que tinguem a l’exposar-nos serà menor. És a dir, si aconsegueixo agafar un avió i la corba de la meva ansietat màxima passa, cada vegada que agafi un avió, la meva ansietat anirà cada vegada a menys per habituar-me a aquesta situació. D’aquesta manera aconseguirem no tenir una resposta ansiosa patològica davant determinades situacions o estímuls. A aquest procés se l’anomena habituació.
Si per contra, evitem i no deixem passar la corba cada vegada acumularem més ansietat i la propera vegada que ens exposem a aquest estímul o situació ens costarà més i ens posarem més ansiosos / es. És a dir, si arribo a l’aeroport i em giro per tornar a casa o estic davant la porta d’embarcament i no pujo a l’avió, la propera vegada que em trobi en aquesta situació la meva ansietat serà més elevada i em sentiré pitjor. A aquest procés se l’anomena sensibilització.
Quan l’ansietat és un problema?
Encara que en major o menor mesura qualsevol persona pot patir ansietat al llarg de la seva vida, són diversos els trastorns que determinen una presència més contínua d’aquesta (agorafòbia, trastorn obsessiu compulsiu, fòbies, etc.). No obstant això, no cal ser diagnosticat / a d’un trastorn d’ansietat perquè aquesta sigui un problema ja que, com hem explicat anteriorment, qualsevol situació en la vida pot ser font d’ansietat.
- Hem de tenir en compte la intensitat d’aquesta ansietat; per exemple tot i exposar-nos a situacions que ens generen malestar, aquesta ansietat sempre és molt elevada (per exemple, agafo avions perquè vull viatjar, però la meva ansietat és molt fort i passo molt malament durant tot el vol; parlo amb persones que no conec perquè vull conèixer gent, però em travo, suo, dubto sobre mi, etc.).
- Hem de valorar també la freqüència amb què apareixen els símptomes (sempre, la majoria de les vegades, de vegades sí a vegades no, …)
Així com la seva durada en el temps (per exemple, després passat un esdeveniment estressant l’ansietat roman). - I la interferència que suposa en el nostre dia a dia, és a dir, les coses que fem, deixem de fer o modifiquem, per la presència d’aquesta ansietat (per exemple, deixar de viatjar, evitar espais on hi ha molta gent, no parlar amb persones que no conec …).
En funció de qualsevol de les situacions esmentades, podem considerar l’ansietat com un problema que ens genera malestar i podem posar-li solució. En aquests casos és necessària l’ajuda d’un / a psicòleg / a qualificat / a que ens ensenyi tècniques per gestionar millor aquestes situacions i poder reduir així la nostra ansietat, tant en situacions concretes com en la nostra vida en general.
Si estàs passant un període de malestar; si hi ha situacions quotidianes que et generen ansietat actualment i abans no ho feien; o si hi ha situacions específiques (per exemple volar, espais tancats, espais amb molta gent, situacions socials, etc.) que identifiques com ansioses i no saps com solucionar-ho, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’ajudarem a gestionar la teva ansietat.
